Tot just ahir es va tan­car en l’aspecte con­trac­tual la tem­po­rada 2018/19 i les notícies que envol­ten el bàsquet del Barça apun­ten amunt i gene­ren expec­ta­ti­ves opti­mis­tes. Res no és ofi­cial, ni tan sols la con­tinuïtat de Sve­tis­lav Pesic –d’altra banda, anun­ci­ada pel mateix tècnic en aca­bar la final de l’ACB–, ni el retorn d’Àlex Abri­nes, ni els fit­xat­ges de Cory Hig­gins i Bran­don Davis. Ni molt menys encara l’acord amb Nikola Miro­tic, un d’aquells juga­dors a qui, en con­di­ci­ons nor­mals, no li toca­ria tor­nar a Europa perquè cap club euro­peu li pot pagar els més de 10 mili­ons d’euros a canvi que li ofe­ri­ran les franquícies de l’NBA. Però si Miro­tic, que sap per­fec­ta­ment fins on poden arri­bar els clubs euro­peus i també que el Barça no és el més mus­cu­lat econòmica­ment, ha acce­dit a par­lar amb el Barça és que volia jugar amb el Barça. Amb Pesic. A Bar­ce­lona.

Des d’avui, els equips de l’NBA poden fer ofer­tes als agents lliu­res, com per exem­ple a l’aler pivot mon­te­negrí. Alguna pot mare­jar i pot fer-lo dub­tar. Però si pre­val la idea ini­cial i Miro­tic acaba sent blau­grana, el mis­satge és inequívoc: Bar­to­meu no vol esgo­tar el man­dat sense una Euro­lliga. Té dos anys per acon­se­guir-ho, ha con­vençut Pesic –una ment pri­vi­le­gi­ada bus­cant ren­di­ment imme­diat– i, ara sí, està dis­po­sat a situar el pres­su­post de la secció al nivell que toca per com­pe­tir amb el CSKA i els turcs, encara que el preu a pagar sigui tenir el juga­dor més car d’Europa. Però per Miro­tic val la pena fer l’esforç.