Leo Messi con­ti­nua sense gua­nyar cap gran títol amb l’Argen­tina. El par­tit més com­plet de l’albi­ce­leste i del blau­grana no ha estat prou per vèncer el Bra­sil, els pals i un arbi­tratge tan con­tro­ver­tit que el mateix Messi gai­rebé perd les bones for­mes.

Cinc der­ro­tes en finals –qua­tre de copa Amèrica i una de mun­dial– i múlti­ples dis­gus­tos pre­ma­turs havien por­tat Messi a estar a punt de clau­di­car. De fet, havia pro­ta­go­nit­zat dos períodes d’absència de la selecció argen­tina, amb els seus retorns cor­res­po­nents. Aquesta vegada no ha estat així i, amb la coïssor per l’eli­mi­nació ben pre­sent, Messi ha donat a enten­dre que serà a la copa Amèrica de l’any que ve (a l’Argen­tina i Colòmbia) i al mun­dial de Qatar 2022. Com en el Barça, exer­ceix de capità i creu que hi ha vímets per fer cis­tell en una gene­ració jove que puja i que té en Lau­taro el seu valor emer­gent.

A diferència d’altres cites, Messi no ha aca­bat fas­ti­gue­jat. Acaba de fer 32 anys i sap que, de la mateixa manera que les opor­tu­ni­tats de gua­nyar més Cham­pi­ons amb el Barça no sovin­te­ja­ran, pas­sar a la història de l’Argen­tina per haver con­que­rit un títol –la sequera albi­ce­leste data del 1993– és encara més com­pli­cat. Que vul­gui per­sis­tir informa posi­ti­va­ment que la seva moti­vació con­ti­nua incòlume. Bona notícia per al Barça, si l’argentí con­ti­nua assu­mint que per arri­bar en con­di­ci­ons al febrer i març –quan es juguen les gar­ro­fes– ha d’accep­tar suplències i des­can­sos.