La vui­tena edició de la copa del món feme­nina de fut­bol es va aca­bar ahir a Lió amb la victòria de la selecció dels Estats Units, que es corona per quarta vegada en les vuit edi­ci­ons que s’han dis­pu­tat d’aquesta com­pe­tició. L’equip que diri­geix Jill Ellis i que té la carismàtica Megan Rapi­noe com a líder sobre el ter­reny de joc ha reva­li­dat el títol demos­trant que sap con­tro­lar totes les face­tes del joc i fent la sen­sació que no s’ha hagut d’esprémer al màxim en pràcti­ca­ment cap ocasió. Ahir els Estats Units no van donar cap opció a la cam­pi­ona d’Europa, Holanda, en una final molt oberta durant molts minuts.

Al marge de la victòria dels Estats Units, la copa del món feme­nina de França ha donat un gran impuls al fut­bol femení. Que s’hagin pogut veure tots els par­tits en obert segur que ha engan­xat molts afi­ci­o­nats pot­ser escèptics i també segur que haurà aju­dat a impul­sar que més noies vul­guin jugar a fut­bol. Després de la gran tem­po­rada del Barça en la Cham­pi­ons feme­nina, arri­bant fins a la final, aquesta copa del món ha estat una bona manera de mos­trar que el fut­bol femení està pro­gres­sant molt en els últims anys. En tots els àmbits. Fins i tot en un dels seus punts dèbils, les actu­a­ci­ons de les por­te­res. En aquest mun­dial s’han vist grans por­te­res i les atu­ra­des que ahir mateix va fer l’holan­desa Van Vee­nen­daal en són una bona mos­tra. El fut­bol femení ha fet un gran pas enda­vant que ara cal que apro­fiti molt bé.