El paper de les catalanes

Set meda­lles con­se­cu­ti­ves en els últims set grans cam­pi­o­nats –uns Jocs Olímpics, dos cam­pi­o­nats del món i qua­tre cam­pi­o­nats d’Europa– que ha dis­pu­tat des de l’any 2013 situen la selecció espa­nyola feme­nina com una de les grans selec­cion mun­di­als. La sèrie comença, jus­ta­ment, amb la incor­po­ració del tècnic de l’Hos­pi­ta­let Lucas Mon­delo a la ban­queta. A més de Mon­delo, tots aquests èxits també tenen en comú una molt impor­tant presència de juga­do­res cata­lans en la selecció espa­nyola. Tant per la quan­ti­tat com per la qua­li­tat. En aquesta ocasió han estat Palau, Xar­gay, Cruz, Domínguez, Casas i Vilaró, el que sig­ni­fica jus­ta­ment la mei­tat de la selecció. Anant més enllà d’aquesta última gran ratxa, en totes les oca­si­ons que la selecció espa­nyola feme­nina ha pujat al podi en un gran tor­neig, ho ha fet amb juga­do­res cata­la­nes a les seves files. Ara han estat sis i el 1993, en el pri­mer podi –or en l’euro­peu– en van ser qua­tre –Fer­ra­gut, Cebrián, Álvaro i Xan­tal–. Aquest cam­pi­o­nat i en l’euro­peu del 2017 han estat les dues oca­si­ons en què hi ha hagut menys cata­la­nes –qua­tre– en la selecció espa­nyola. En l’euro­peu del 2003 –la pri­mera meda­lla de Laia Palau– van ser nou de dotze i vuit de dotze en l’euro­peu del 2005. En la resta de cam­pi­o­nats sem­pre hi ha hagut cinc o sis juga­do­res cata­la­nes en les selec­ci­ons espa­nyo­les feme­ni­nes que han pujat als podis olímpic, mun­dial o euro­peu. Una gran recom­pensa a la feina de tants i tants clubs i entre­na­dors.