Márquez, l’intocable

El GP de la República Txeca marca l’inici de la segona mei­tat del mun­dial de moto­ci­clisme. Un cam­pi­o­nat que en la cate­go­ria reina té molts pro­ta­go­nis­tes però un domi­na­dor radi­cal. La tira­nia de Marc Márquez –cinc títols en sis anys a MotoGP– està sent cor­re­gida i ampli­ada aquesta tem­po­rada. A mei­tat del cam­pi­o­nat, el pilot de Cer­vera és líder amb 58 punts d’avan­tatge sobre el segon, Andrea Dovi­zi­oso. L’any 2014, Márquez va ini­ciar el cam­pi­o­nat gua­nyant les deu pri­me­res cur­ses. En aquest punt –nou cur­ses, nou victòries– tenia 77 punts més que el segon. I si aquest any no hagués cai­gut a Aus­tin quan era líder tot sol, el seu avan­tatge avui seria de 95 punts sobre el seu pri­mer per­se­gui­dor. Tot això, sense haver gua­nyat totes les cur­ses. Aquesta diferència s’explica perquè els rivals ara són diver­sos –Dovi­zi­oso, Petrucci, Rins i Viñales han gua­nyat les qua­tre cur­ses en què no ho ha fet Márquez–, però també són pro­pen­sos als zeros i als errors.

La con­clusió només pot ser una: Márquez està més ben situat aquesta tem­po­rada per gua­nyar el cam­pi­o­nat que fins i tot aquell memo­ra­ble 2014. Gua­nya quan el con­junt mecànic-pilot és domi­nant i quan no ho és, se sap pro­te­gir dels ris­cos i pes­car molts punts –fins ara, qua­tre segons llocs– els dies que les cir­cumstàncies no són òpti­mes. Si a més ha pogut des­can­sar durant les vacan­ces que es van aca­bar ahir –el cam­pi­o­nat ha estat atu­rat una set­mana més–, el pronòstic ha de ser infal·lible.