Ja se sap que dels par­tits de les pre­tem­po­ra­des poques con­clu­si­ons se’n poden treure. I que, si es fa, l’inici de la com­pe­tició et pot can­viar per com­plet les pre­dic­ci­ons fetes o les sen­sa­ci­ons trans­me­ses. Però també és feina nos­tra ana­lit­zar el que hem vist i trans­me­tre-ho assu­mint el risc que el pas del temps ens des­men­teixi i que, en alguns casos, ens toqui refle­xi­o­nar, dema­nar perdó i reconèixer els pos­si­bles errors de per­cepció come­sos. Al llarg d’aquesta pre­tem­po­rada, el Barça ha dis­pu­tat cinc par­tits amis­to­sos, dos en la gira pel Japó, el tro­feu Joan Gam­per i dos més als Estats Units, con­tra el mateix rival, el Nàpols. El pri­mer que cal dir és que l’orga­nit­zació d’una pre­tem­po­rada d’aques­tes carac­terísti­ques no és la més adi­ent amb vista a pre­pa­rar l’equip de la millor manera pos­si­ble. Massa viat­ges, massa actes, exces­siva calor i pocs entre­na­ments útils per posar a to l’equip per a l’inici de la com­pe­tició ofi­cial. Ho ha reco­ne­gut Val­verde i els juga­dors, però adme­ten que no hi ha cap més remei perquè els recur­sos acon­se­guits en les gires són neces­sa­ris per a l’eco­no­mia del club.

Fet aquest comen­tari, el pri­mer que cal dir és que l’equip ha anat de menys a més i que l’últim ha estat el seu millor par­tit d’aquest estiu. Gole­jada con­tra el Nàpols en un molt bon segon temps, domi­nat clara­ment pels blau­grana. En aquesta última set­mana abans de l’estrena con­tra l’Ath­le­tic a San Mamés l’equip encara ha de con­ti­nuar la posada a punt, però una de les pri­me­res con­clu­si­ons a què podem arri­bar és que el Barça està pre­pa­rat per sor­tir a gua­nyar a Bil­bao, una plaça sem­pre com­pli­cada. En aquest sen­tit, ni la més que pro­ba­ble baixa de Messi o la manca de pre­pa­ració física poden ser una excusa. Pel que s’ha vist, també es pot afir­mar que l’equip blau­grana aquest estiu sí que s’ha reforçat amb juga­dors indis­cu­ti­bles perquè dos d’ells seran titu­lars amb quasi tota pro­ba­bi­li­tat i els altres dos han demos­trat estar capa­ci­tats per jugar en el Barça. Neto va estar sublim en el pri­mer par­tit con­tra el Nàpols i Junior Firpo, mal­grat que va errar en el gol de l’empat i durant algu­nes fases del par­tit, queda una mica dis­cul­pat perquè va debu­tar pràcti­ca­ment sense haver-se entre­nat amb el grup i en un sis­tema nou per com­plet. Que pot ser un bon relleu per a Jordi Alba, ningú no en dubta.

Pel que fa als altres dos fit­xat­ges, tant Antoine Gri­ez­mann com Frenkie de Jong han dei­xat clar que són dos fora de sèrie. S’espera molt més d’ells encara, però es nota i es veu que ens tro­bem davant de dos fut­bo­lis­tes majúsculs. El mig­cam­pista holandès té una per­so­na­li­tat espec­ta­cu­lar sobre la gespa, domina el joc com pocs, va sobrat de ritme i a més a més té autocrítica i només vol fer que millo­rar. El davan­ter francès, que ja s’ha estre­nat com a gole­ja­dor, té capa­ci­tat per asso­ciar-se, sap jugar a un o dos tocs, entén el joc i és poli­va­lent, ha jugat al cen­tre i esco­rat a l’esquerra, i cada dia va impreg­nant-se més de l’estil blau­grana. Una altra con­clusió que es pot extreure del que s’ha vist aquest estiu és que Todibo fa bona pinta i que aviat pot con­ver­tir-se en el ter­cer cen­tral de l’equip si el genoll d’Umtiti li fa la guitza, i que Riqui Puig és un talent espe­cial al qual se li hau­ran de donar opor­tu­ni­tats al llarg de l’any.