Han pas­sat gai­rebé tres mesos des que la final de copa va tan­car la tem­po­rada 2018/19 i ja hi tor­nem a ser. L’Ath­le­tic-Barça d’aquest ves­pre engega una lliga en la qual el Barça bus­carà el ter­cer títol con­se­cu­tiu –èxit que en les últi­mes 30 tem­po­ra­des només ha estat a l’abast dels blau­grana–, que seria el ter­cer amb Val­verde. És opinió com­par­tida per una majo­ria d’entre­na­dors que la lliga és el cri­teri més fia­ble i objec­tiu per valo­rar la tra­jectòria d’un equip, mal­grat que als grans clubs d’Europa i a les seves afi­ci­ons res els sedu­eix més que la Cham­pi­ons. I de lli­gues, el Barça n’ha gua­nyat vuit de les últi­mes dotze. Com sem­pre, en el punt d’equi­li­bri entre totes dues com­pe­ti­ci­ons hi haurà la vir­tut i és en aquesta deli­cada pro­porció on el Barça i Val­verde han de polir els seus càlculs.

A l’Espa­nyol, els rep­tes se li sumen. Ara li toca rein­ven­tar-se de nou perquè, amb l’inici de la lliga a tocar, ha per­dut el seu home gol. Però té prou diners a la caixa per mani­o­brar bé en el mer­cat sense recórrer a un meló per obrir. És jus­ta­ment la suma d’una esta­bi­li­tat econòmica que ha cos­tat suor i llàgri­mes asso­lir, una estruc­tura de plan­ti­lla més madura i con­so­li­dada i les ser­vi­tuds de fer seguir dues com­pe­ti­ci­ons –l’Europa Lea­gue és a 180 minuts– el que fa que a l’Espa­nyol se li hagi apu­jar l’exigència com­pe­ti­tiva. Per pri­mera vegada en molts anys, no hi ha con­di­ci­o­nants objec­tius per haver de mirar més cap avall que cap amunt.