Dembélé és esgotador

Durant l’estiu el Barça ha cre­uat els dits perquè Ous­mane Dembélé fos el fit­xatge de l’any, no tant perquè deixés enrere la rei­te­ració de lesi­ons sinó –una cosa porta l’altra– per una millora osten­si­ble en la seva acti­tud pro­fes­si­o­nal, per l’adqui­sició d’uns hàbits res­pon­sa­bles. El crei­xe­ment de l’entorn francès de la plan­ti­lla, amb l’arri­bada d’Antoine Gri­ez­mann, s’apun­tava com a argu­ment de suport.

Hi havia ganes de con­fiar en “el mos­quit” perquè de juga­dors a Europa amb el seu domini del dri­blatge, del dese­qui­li­bri par­tint de parat, n’hi ha un o dos més. Tota l’espe­rança des­mun­tada el pri­mer dia... Si es con­firma que a San Mamés va notar molèsties i no només no en va infor­mar sinó que va apro­fi­tar els dos dies de festa per pas­sar-se vuit hores en un avió bo i sabent que Suárez s’havia lesi­o­nat, la repro­vació serà obli­gatòria.

Amb Dembélé la tàctica de la pas­ta­naga no ha tin­gut l’efecte desit­jat. Mitja dot­zena de lesi­ons mus­cu­lars són massa per pas­sar-li per alt la falta de dis­ci­plina per­so­nal a un juga­dor que, pre­ci­sa­ment per aquesta raó, hau­ria d’extre­mar les mesu­res d’auto­pro­tecció. Ver­ma­e­len, l’altre físic de vidre amb pas­sat recent en el club, tenia el com­por­ta­ment pro­fes­si­o­nal exi­gi­ble. Costa ser categòric i qua­li­fi­car d’incor­re­gi­ble un juga­dor encara molt jove (22 anys) però Dembélé ha fet mèrits per rebre un ultimàtum. El pro­blema és que, si no hi res­pon posi­ti­va­ment, ja és tard perquè surti en aquest mer­cat d’estiu.