Fal­ten vuit dies perquè es tan­qui el mer­cat i cada vegada és més com­pli­cat no refe­rir-se a Ney­mar, hi hagi o no hi hagi substància. Per sort, a dia d’avui el Barça no ha fet cap movi­ment en fals. Serà en els pròxims dies, quan el calen­dari pres­si­o­narà, que s’haurà de tenir la capa­ci­tat d’anàlisi i els refle­xos intac­tes.

L’equació de Ney­mar té tres vari­a­bles i no sem­bla fàcil de resol­dre. El bra­si­ler vol venir al Barça, o com a mínim això és el que ven però no ho fa públic. Si això fos cert, les con­di­ci­ons les hau­ria de posar el Barça i, en canvi, sem­bla que és Ney­mar qui pugna per mar­car el ter­reny de joc. El Barça no el tenia com a objec­tiu però sabia que hau­ria d’entrar en joc segons quin fos el destí alter­na­tiu de Ney.

Com a actiu de màrque­ting, Ney­mar con­ti­nua estant en el podi mun­dial. Fut­bolísti­ca­ment, però, el més benèvol que es pot dir és que no està tan ben situat. La seva hete­rodòxia per­so­nal i el pas del seu entorn tam­poc són bons símpto­mes.

Queda la ter­cera vari­a­ble, el PSG, que té com a pri­o­ri­tat cobrar el juga­dor a preu d’or –i si se’n va al Barça, més– i com a alter­na­tiva, que con­tinuï a París. El Barça haurà de ser cla­ri­vi­dent per no caure en la temp­tació d’unes con­di­ci­ons dra­co­ni­a­nes –tant les del PSG com les de juga­dor, si és que els 35 mili­ons nets per tem­po­rada són iguals per al Madrid que per al Barça– però alhora man­te­nir-se en la pugna de manera creïble. Enca­rir Ney­mar a qual­se­vol altre club que el vul­gui també forma part de la feina.