Encara que­den set grans pre­mis, però amb dotze cur­ses dis­pu­ta­des, que Marc Márquez igua­larà aquest any els títols de Valen­tino Rossi (9) i els de la cate­go­ria reina (7) ho sap tot el pàdoc. No ha gua­nyat onze dels dotze pri­mers grans pre­mis de la tem­po­rada com l’any 2014, però, mal­grat això, el seu avan­tatge (78 punts) és gai­rebé tan ampli com els 89 de cinc anys enrere. Si segueix la pro­gressió actual, el pilot català serà campió qua­tre o cinc cur­ses abans que s’acabi el cam­pi­o­nat.

Márquez, que con­ti­nua sent un fora de sèrie a dalt de la moto, va evo­lu­ci­o­nant de tal manera que avui ja és més campió que pilot. Aquest con­cepte inclou saber sumar el màxim pos­si­ble de punts quan no es pot gua­nyar i una fina intuïció per pro­te­gir-se dels impre­vis­tos. Com ahir. És evi­dent que sor­tint pri­mer no hi ha cap pilot que et pugui arruïnar la cursa caient davant teu, com va pas­sar amb Quar­ta­raro i Dovi­zi­oso.

Márquez és el campió d’avui, i tot fa pen­sar que dels pròxims anys perquè només té 26 anys. Però ahir un altre català, Àlex Rins, va ofe­rir un com­pendi de les vir­tuts que ha de tenir el campió que pren­gui el relleu del 93. Amb una moto espec­ta­cu­lar­ment esta­ble, Rins va gua­nyar Márquez en l’últim revolt amb una mani­o­bra tan anti­na­tu­ral com efec­tiva, que ni el gat vell cer­verí va poder pre­veure. L’únic pro­blema que pot tenir Rins és que només és dos anys més jove que Márquez, i que l’estre­lla d’Honda té corda per temps.