El Barça arriba a la pri­mera atu­rada de la lliga pels com­pro­mi­sos de les selec­ci­ons havent sumat qua­tre dels nou punts pos­si­bles. Una xifres molt pobres per a un equip que aspira a gua­nyar la lliga per ter­cera tem­po­rada con­se­cu­tiva. I si els números són pobres, encara ho és més el joc que ha fet l’equip d’Ernesto Val­verde en aquests tres par­tits. Ahir a Pam­plona, Val­verde va repe­tir l’onze ini­cial que tan bon par­tit havia fet una set­mana enrere al Camp Nou con­tra el Betis i el resul­tat va ser dia­me­tral­ment opo­sat. I costa d’enten­dre per què. Tot el bon joc, la inten­si­tat, les oca­si­ons de gol que es van fer con­tra el Betis es van con­ver­tir en no res con­tra l’Osa­suna. Els pri­mers 45 minuts d’ahir van ser molt i molt dolents. En la segona part les coses van millo­rar. L’entrada al camp d’Ansu Fati pri­mer i d’Art­hur després van donar resul­tat. El davan­ter va empa­tar i el mig­cam­pista va posar el Barça al davant, però l’equip va ser incapaç de sen­ten­ciar i un absurd penal de Piqué va tor­nar a frus­trar els bar­ce­lo­nis­tes, nova­ment. Demà es tanca el mer­cat. A veure si quan s’aca­bin tots aquests seri­als la plan­ti­lla i el cos tècnic es poden con­cen­trar una vegada per totes a jugar a fut­bol com ja han demos­trat que saben fer. I si ho poden fer una mica millor i tot, per­fecte. L’atu­rada es farà molt llarga a can Barça, aquesta vegada, però també aju­darà a recu­pe­rar els lesi­o­nats. Quan torni Messi tot hau­ria de millo­rar, però Messi no ho pot fer tot sol.