Opinió

Mallorca, fitxatges i vacances

He pas­sat l’estiu en una illa que em fas­cina: Mallorca. No només per una gas­tro­no­mia hereva d’una terra cul­ti­vada amb estima i pre­cisió –rela­tava George Sand, ja al pri­mer terç de segle XIX–, no només per una illa que com­bina el sol i platja amb el turisme de natura de la serra de Tra­mun­tana, sinó també perquè en obrir els seus mit­jans de comu­ni­cació em per­met enta­fo­rar-me a les pàgines d’esports sense el mono­poli per­ma­nent que fa el Barça de l’agenda espor­tiva al Prin­ci­pat. Soc molt culer, però també neces­sito vacan­ces!

Sin­ce­ra­ment, i més ara que les pre­tem­po­ra­des han pas­sat a ser xous comer­ci­als, crec que la higi­ene men­tal que suposa pas­sar l’estiu en algun indret allu­nyat de l’actu­a­li­tat del Camp Nou és més necessària que mai. Sobre­tot, per la pers­pec­tiva que un pren del que passa a la capi­tal, de les ana­des i vin­gu­des de nego­ci­a­ci­ons que s’han con­ver­tit en intrans­cen­dents per a bona part de la cule­rada, mal­grat que alguns mit­jans “de club” ens vul­guin into­xi­car. Si un abraça el Barça hereu de la crisi que va patir el 1908, per què ens importa Ney­mar?

Enguany, a Mallorca he gau­dit del sen­de­risme –super­re­co­ma­na­ble la ruta des de l’anglòfil Deià fins al francòfil i moder­nista muni­cipi de Sóller pel GR221–, de l’actu­a­li­tat poli­es­por­tiva obrint els infor­ma­tius locals i de les con­ver­ses tran­quil·les d’afi­ci­o­nats ver­me­llons que tenen ben poques espe­ran­ces amb un Mallorca aca­bat d’estre­nar a pri­mera i que compta amb un dels pres­su­pos­tos més bai­xos de la lliga. Però la il·lusió els supera. Per cert, poca presència de japo­ne­sos mal­grat que l’estiu ens va por­tar en Kubo –“poal en mallorquí”, em recor­dava la filòloga i vig­ne­rona Bàrbara Mes­quida, just en començar la verema d’enguany–. Take­fusa Kubo ha de reforçar un Mallorca fal­tat de gol, prin­ci­pal­ment, mal­grat que en tres tem­po­ra­des a pri­mera divisió (al Japó i a Espa­nya) ha regis­trat una mit­jana gole­ja­dora de només 0,14 gols per par­tit.

De ben cert, estar a sa Roqueta m’ha allu­nyat de l’espec­ta­cle indigne que han pro­ta­go­nit­zat el Barça, el PSG i un mer­ce­nari com Ney­mar Jr., egocèntric, nar­ci­sista i envol­tat d’una colla d’ami­guets i parents que espe­ren treure bene­fici de cada pas que fa. Gent que viu en relació simbiòtica amb el crac bra­si­ler, perquè men­tre que ell és conei­xe­dor que no té traça als des­pat­xos, d’altres saben que tot i no saber xutar una pilota poden aju­dar-lo ves­tint-se de cor­sa­ris. I saben guio­nit­zar l’actu­a­li­tat amb la com­pli­ci­tat de la premsa amiga i les ganes boges del Barça per gua­nyar una nova Cham­pi­ons –atenció al grup que li ha tocat, que no serà gens fàcil– i les indi­ca­ci­ons del patri­arca de l’església messiànica que neces­sita tor­nar a comp­tar amb un apòstol fidel a qui pugui beneir com a suc­ces­sor.

Viure poc cap­fi­cat en les tri­ful­gues d’estiu del ves­ti­dor blau­grana et per­met també recu­pe­rar aquells records d’infan­tesa quan Cruyff por­tava l’equip a Holanda i jugava en camps enfan­gats on s’inflava de fer gols. Quan la pre­pa­ració de l’equip era una evo­lució in cres­cendo de la seva acti­vi­tat, pri­mer amb equips car­re­gats de joves il·lusi­o­nats per aca­bar jugant amb un pri­mera holandès per estre­nar els fit­xat­ges. Però el roman­ti­cisme de les pre­tem­po­ra­des ja ha pas­sat i a mig agost ja hem tor­nat a endo­llar-nos a la lliga. Aquest any, amb la sor­pre­nent actu­ació de dos joves del filial, Car­les Pérez i Ansu Fati. Que la comer­ci­a­lit­zació del fut­bol no ens els espat­lli. Espe­rem-ho!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.