“Joventut, diví tresor. Ja marxes per no tornar. Quan vull plorar no ploro i a vegades ploro sense voler”, és una de les estrofes més conegudes del poeta Rubén Darío. Una peça brillant que parla de la innocència, la tendresa i la timidesa durant la infància. De com es van complicant les coses a mesura que un va creixent i del temps que vola mentre esperem. I quan ens n’adonem ja és massa tard. Hi ha talents precoços que tiren avall qualsevol obstacle que troben pel camí. En la lliga hi ha una sèrie de jugadors que, sense arribar a la vintena d’edat, ja han demostrat el seu nivell en un món d’adults. El cas més espectacular és el d’Ansu Fati. Nascut fa setze anys a Guinea Bissau, el jove futbolista va arribar a Sevilla. De seguida va destacar a Herrera, l’equip del poble, i el salt al planter del Sevilla va ser immediat. D’allà el va pescar el Barça, i ara, després de sis anys a la Masia, ja és membre de ple dret del primer equip blaugrana. Electricitat, talent, capacitat per maniobrar amb les dues cames, comprensió del joc de posició i facilitat per veure porteria han estat la seva carta de presentació. Al Vila-real estan d’enhorabona. Després d’una temporada passada que va suposar un calvari per a l’equip groguet, enguany les coses estan funcionant d’allò més bé. Samuel Chukwueze (Nigèria, 1999) és un dels futbolistes més ràpids de la lliga. Un extrem d’aquells que sempre busquen fer mal, ja sigui per habilitat o en curses vertiginoses a l’espai. El nigerià ja és una realitat. A la part blanc-i-vermella de Madrid estan encantats amb el talent de la nina dels seus ulls. João Félix (19), que va protagonitzar un traspàs rècord durant l’estiu, ja és un fix en l’atac de Diego Pablo Simeone. A l’altra banda, el brasiler Vinicius (19) lluita diàriament contra ell mateix per tal de convèncer el Santiago Bernabéu que pot ser un futbolista vàlid per al Madrid.

A la riba del Túria, a més de certa inestabilitat institucional, dues joies del planter són l’orgull del valencianisme: el sud-coreà Kangin Lee (18), Pilota d’Or de l’últim mundial sub-20, sempre amb el cap aixecat i la pilota cosida al peu esquerre, i Ferran Torres (19), un extrem amb velocitat i determinació en totes les seves accions. La Real Sociedad és un dels equips més divertits de veure, especialment pel talent de joves jugadors que juguen com els àngels. El noruec Martin Odegaard (20) està demostrant una qualitat extraordinària en cada control, passada o xut a porteria que executa. És un goig veure’l jugar. Amb només vint anys, el ghanès Salissu ja és un dels centrals amb més projecció de la lliga. Alt, expeditiu, sempre atent i amb una bona sortida de pilota amb la cama esquerra, són els arguments que han convençut l’entrenador Sergio González. Tot i no haver començat bé la temporada, el Celta pot presumir de tenir molta qualitat en la plantilla. A la sala de màquines hi juga Fran Beltran (20) un migcampista que treballa i distribueix la pilota amb molt de criteri. Talents precoços que comencen a lluir en un entorn hostil, disposats a aprofitar la innocència i la valentia pròpies de l’edat. Joventut, diví tresor.