Una gimnasta excepcional

Larissa Laty­nina, Vera Cas­lavska, Lud­mila Tou­rist­xeva, Nadia Coma­neci, Svet­lana Khorkina... La gimnàstica artística feme­nina aporta una bona colla de grans noms a la història de l’esport mun­dial, i ara mateix també pre­senta una de les millors espor­tis­tes dels últims anys: Simone Biles. La nord-ame­ri­cana con­ti­nua fent història, i ahir a Stutt­gart va con­que­rir el seu cinquè títol mun­dial en el con­curs com­plet. Un nou guardó que eleva a setze el nom­bre de meda­lles d’or que ha gua­nyat en els cam­pi­o­nats del món des de la seva irrupció, l’any 2013, quan tenia tan sols 16 anys. Sis anys després, Biles ja és la gim­nasta més llo­re­jada en els mun­di­als –22 meda­lles en total, 16 d’or– i té a tocar els millors de la història sense dis­tinció de gènere –Kohei Uchi­mura, sis mun­di­als indi­vi­du­als, i Vitali Scherbo, 23 meda­lles–. Biles és l’única gim­nasta que dis­pu­tarà les qua­tre finals dels apa­rells a Stutt­gart. La supe­ri­o­ri­tat de Biles en el con­curs com­plet és total des del 2013. Ha gua­nyat tots els títols mun­di­als excepte el del 2017 –es va aga­far un any sabàtic– i també l’olímpic del 2016. Ara el pro­per repte és igua­lar Laty­nina i Cas­lavska, les úniques que han estat capa­ces de reva­li­dar l’or olímpic, un fet que ni la gran Nadia Coma­neci va poder fer. Biles, a més, no es con­forma i incre­menta contínua­ment el nivell de difi­cul­tat dels seus exer­ci­cis. És la seva lluita cons­tant, la que la va por­tar a superar una infan­tesa molt difícil i fins i tot els abu­sos de l’exmetge de la fede­ració dels Estats Units.