Amb molt bon cri­teri, la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol ajorna la Gala de les Estre­lles que havia de pre­miar demà els millors de la tem­po­rada 2018/19. És la pri­mera con­seqüència en l’àmbit de l’esport de la immi­nent publi­cació de la sentència del judici polític con­tra el govern i els acti­vis­tes soci­als pro­ta­go­nis­tes de la tar­dor del 2017.

Hi ha mol­tes raons per a l’ajor­na­ment i l’ofi­cial –pre­visió de cai­guda de l’atenció infor­ma­tiva, amb TV3, que havia de tele­vi­sar l’acte, amb pre­vi­si­bles altres fei­nes– és només la punta de l’ice­berg. La set­mana que arrenca demà no serà de cati­fes ver­me­lles ni de ves­tits d’eti­queta. Serà de pro­testa, de lli­ber­tat d’expressió i de deso­bediència civil. Ni el gruix dels pre­mi­ats, ni els patro­ci­na­dors, ni els orga­nit­za­dors ni el con­junt del fut­bol català s’hi poden sen­tir còmodes.

Estem davant d’una sus­pensió pre­ven­tiva que denota la gra­ve­tat del moment. L’1 d’octu­bre del 2017 la fede­ració cata­lana va ser de les pri­me­res de sus­pen­dre d’ofici totes les com­pe­ti­ci­ons. No hem girat full de les imat­ges d’aquell dia i no obli­da­rem mai com, després d’aquell inex­pli­ca­ble Barça-Las Pal­mas a porta tan­cada al Camp Nou, ens van col­pir els plors d’un juga­dor de gai­rebé dos metres que, mal­grat tot, tro­bava parau­les cohe­rents per con­dem­nar la violència poli­cial i s’enor­gu­llia de l’acti­tud de la ciu­ta­da­nia. Gerard Piqué, el mateix que va donar aque­lla lliçó d’huma­ni­tat, havia de reco­llir demà el premi al millor juga­dor català. I ara no toca.