L’esport pren consciència

La reacció del món espor­tiu a la sentència del procés per­met cons­ta­tar que, afor­tu­na­da­ment, l’esport ja no és la rara avis de la soci­e­tat i que els clubs i els espor­tis­tes van assu­mint que també interessa la seva opinió com a agents amb res­pon­sa­bi­li­tat social.

Crida l’atenció els cen­te­nars de clubs, enti­tats, orga­nit­za­ci­ons i fede­ra­ci­ons que han pres una posició res­pecte a la sentència. Amb més o menys con­tundència i amb comp­ta­des excep­ci­ons, la majo­ria s’ha mani­fes­tat en el sen­tit que un con­flicte d’arrel política no es pot resol­dre al jut­jat.

Davant una reso­lució judi­cial que posa en crisi els prin­ci­pis democràtics, totes les opi­ni­ons són valu­o­ses. El pro­nun­ci­a­ment de les enti­tats pot ser un termòmetre més fia­ble que les opi­ni­ons indi­vi­du­als sobre quin és el cri­teri majo­ri­tari. Les enti­tats, tot i que estan expo­sa­des a l’opinió pública com els espor­tis­tes indi­vi­du­als, degut a la seva plu­ra­li­tat sovint aca­ben fent equi­li­bris per adop­tar dis­cur­sos de com­promís. I mal­grat aquesta rea­li­tat, el rebuig a la sentència i l’exigència de solu­ci­ons polítiques per a Cata­lu­nya i els pre­sos con­fi­gu­ren un cri­teri acla­pa­ra­do­ra­ment majo­ri­tari que per­met afir­mar que l’esport català con­si­dera que la presó de polítics i acti­vis­tes és del tot irra­ci­o­nal i injusta.

D’altra banda, la presa de consciència que hi ha un pro­blema polític de gran mag­ni­tud s’ha estès entre la pràctica tota­li­tat dels espor­tis­tes cata­lans. Altra cosa és que no ho ver­ba­lit­zin de manera majo­ritària.