Tsunami al Camp Nou

Hi ha un afo­risme ben cone­gut que asse­nyala que no es poden posar por­tes al camp. Passa el mateix amb el Barça-Madrid. No pots espe­rar, com han fet la lliga i la fede­ració espa­nyola, que un ajor­na­ment alleu­ge­reixi el que pro­ba­ble­ment serà una pro­testa històrica con­tra la repressió de l’Estat espa­nyol a Cata­lu­nya. A això cal afe­gir-hi que amb la nova data (18 de desem­bre) han donat més temps per pre­pa­rar-ne alguna de grossa que tin­gui encara més reper­cussió inter­na­ci­o­nal. El pri­mer que ho ha apro­fi­tat ha estat el Tsu­nami Democràtic, que ja ha recor­dat que una de les seves pro­pe­res grans acci­ons rei­vin­di­ca­ti­ves tindrà lloc pre­ci­sa­ment el 18 de desem­bre amb el lema Juguem a casa. Alguns apa­rells de l’Estat ja deuen haver decre­tat l’estat d’alerta. De fet, s’inves­tiga per indi­cis de ter­ro­risme el Tsu­nami Democràtic per l’espec­ta­cu­lar acció que va pro­ta­go­nit­zar a l’aero­port de Bar­ce­lona. No és foras­se­nyat que a mesura que s’acosti el dia D algú torni a pro­po­sar un ajor­na­ment, sus­pensió o inter­canvi de par­tits. No pel perill que suposa l’acció anun­ci­ada i que tindrà lloc fora del Camp Nou, sinó perquè l’ambi­ent a les gra­des no serà, pre­ci­sa­ment, el d’un par­tit qual­se­vol. L’audiència poten­cial d’un clàssic, sobre­tot en l’àmbit inter­na­ci­o­nal, trenca qual­se­vol ope­ració de màrque­ting que España Glo­bal tin­gui pen­sada. Un estadi que clama al món, a dins i a fora, inde­pendència, lli­ber­tat i amnis­tia mos­tra que en aquest Estat alguna cosa s’ha tren­cat.