El Barça havia resolt amb victòria tots els par­tits que havia jugat al Camp Nou aquesta tem­po­rada. La majo­ria amb gole­jada, tot i que poques vega­des havia fet un bon fut­bol. Ahir la ratxa es va tren­car con­tra l’Sla­via de Praga, que en va fer prou amb les armes que ja havia mos­trat fa dues set­ma­nes al seu camp per empor­tar-se un punt del Camp Nou. El Barça no va jugar bé, però podria haver gua­nyat el par­tit amb el poc fut­bol que va fer. Aquesta vegada però, no hi ha haver l’encert que hi havia hagut en ante­ri­ors oca­si­ons en aquesta tem­po­rada i va tenir una enso­pe­gada que li com­plica una mica més la clas­si­fi­cació en el seu grup de la Cham­pi­ons. Després del des­as­tre del Ciu­tat de València con­tra el Lle­vant, s’espe­rava que l’equip reac­cionés, com ja havia pas­sat aquesta tem­po­rada, i a l’escalf de la seva gent –ahir amb menys de l’habi­tual, cosa de l’horari...– hi hagués una millora en el joc i una con­tinuïtat en els resul­tats com a local. Ni una cosa ni l’altra. El joc no va ser tan dolent com al camp del Lle­vant, però va dei­xar molt a desit­jar. És veri­tat que el Barça va tenir prou oca­si­ons per gua­nyar, però no van ser fruit d’un joc de con­junt, sobri i equi­li­brat. Aquest cop Messi no va poder resol­dre i l’equip va tren­car la ratxa de victòries al Camp Nou. El pro­per par­tit tor­narà a ser a casa, dis­sabte con­tra el Celta d’Òscar Gar­cia Junyent. Val­verde neces­sita tro­bar la tecla per fer reac­ci­o­nar l’equip. Queda molt, però la dinàmica del con­junt no con­vida pre­ci­sa­ment a l’opti­misme.