Tornem a començar

Després de gole­jar l’Eibar, el Barça sem­blava haver reo­ri­en­tat la proa cap al rumb cor­recte. Els resul­tats poste­ri­ors ho cor­ro­bo­ra­ven, però ha tor­nat la incon­sistència. La dis­con­tinuïtat en l’esforç mani­fes­tada al camp del Lle­vant i la inca­pa­ci­tat per fer un gol con­tra l’Sla­via han reac­ti­vat unes aler­tes que, de fet, es man­tin­dran latents fins que l’equip no enca­deni uns quants par­tits de joc con­vin­cent con­tra rivals de cate­go­ria.

Men­tre es busca el Barça òptim, cal asse­gu­rar resul­tats. El mateix tècnic n’és pre­so­ner, pel seu propi dis­curs. “De la mateixa manera que s’entra en crisi en tres dies, se’n surt en tres dies”, ha dit repe­ti­da­ment per treure ferro a algu­nes decep­ci­ons. Doncs bé, avui fa qua­tre dies del 0-0 con­tra l’Sla­via i, con­si­de­rant que un equip que domina i governa no es fa en qua­tre dies, el mínim que se li ha d’exi­gir al Barça és que gua­nyi. Com ja va pas­sar després de la der­rota a Gra­nada, d’alguna manera avui el Barça torna a començar. En aquell moment l’expli­cació de la falta de pre­tem­po­rada i les lesi­ons era rao­na­ble. Ara hi ha menys marge i convé que la crisi no vagi més enllà d’aquests qua­tre dies per man­te­nir a rat­lla l’ombra de la decadència. Perquè si un fet és incon­tes­ta­ble és que val més ser líder en la lliga i la Cham­pi­ons que no ser-ho, però en les cir­cumstàncies actu­als aquesta dada no pot tapar els dub­tes. Que els rivals siguin tant o més incon­sis­tents no és cap con­sol ni ha de dis­tor­si­o­nar el diagnòstic.