Una nova llei necessària

El ple del Par­la­ment va apro­var dime­cres, per una­ni­mi­tat, la pro­po­sició de llei de l’esport de Cata­lu­nya, fruit d’una ILP (ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar), amb un text acor­dat per JxCat, ERC i el PSC que no va rebre cap esmena a la tota­li­tat de cap dels grups de la cam­bra cata­lana. El camí de la nova llei que ha de subs­ti­tuir la vigent, apro­vada l’any 2000, ha començat, doncs, el camí que hau­ria de cul­mi­nar abans d’un any i mig amb un nou text legis­la­tiu que reguli l’esport català. La llei del 2000 ha que­dat clara­ment obso­leta, tant pels can­vis que s’han produït en la nos­tra soci­e­tat en gene­ral com en el món de l’esport en par­ti­cu­lar. Perquè l’esport no és només prac­ti­car-lo. A més dels espor­tis­tes que el prac­ti­quen, l’esport és també els pro­fes­si­o­nals de molts àmbits dife­rents que s’hi dedi­quen o els clústers empre­sa­ri­als que han sor­git els últims anys. El pre­si­dent de la UFEC, Gerard Esteva, va recor­dar dime­cres que l’esport repre­senta el 2,1% del PIB català, una xifra que no es pot menys­prear. I, més enllà de les xifres de prac­ti­cants, clubs o socis, no s’ha d’obli­dar que l’esport pot con­tri­buir, i molt, a millo­rar la vida del ciu­ta­dans a través de la seva pràctica. Esteva va par­lar de con­ver­tir l’esport “en el quart pilar fona­men­tal de l’estat del benes­tar”. Ara el torn és dels par­tits polítics pre­sents al Par­la­ment, que han de deba­tre i millo­rar en el que faci falta el text que han rebut, que ha estat ava­lat per 154.492 sig­na­tu­res. L’esport català neces­sita una nova llei.