Dilluns, després de recollir la sisena Pilota d’Or, Leo Messi va fer una declaració d’amor que hauria de convertir-se en insuperable regal de Nadal per als culers. Tan rodona és la confessió que ens urgeix subratllar-la sis dies després, quan se suposa, seguint les normes de l’ofici, que ha deixat de ser notícia. El geni, el millor futbolista de la història, va confessar que la seva relació amb el Barça és d’amor incondicional, del tipus que vius i sents sense que calgui donar explicacions. Després de tants anys de relació, estima incondicional, com la de qualsevol aficionat boig pel club. Tinguem-ho present a partir d’ara i procurem obrar en conseqüència; per començar, marginant aquesta creixent nostàlgia, com si ja hagués deixat enrere els millors temps de creació. Cada partit ens recorda que està ben present, del tot decisiu, en les ambicions del col·lectiu. Ja no vindrà d’un contracte, ni que el vent tombi o giri de determinada manera. Ha ratificat en paraula la plenitud del sentiment, tan evident com resulta la seva trajectòria, el seu tarannà i comportament en el decurs dels millors quinze anys futbolístics de les nostres vides. Li n’estem tan agraïts com ell a nosaltres. Ambdues parts són conscients que tot s’acaba i també arribarà el dia de posar punt final a aquesta relació única, incomparable. Mentrestant, cal protegir-lo de la millor manera mentre duri el prodigi i corregir la mancança que no ha estat així en els darrers anys.

Amb l’excusa de la sisena, les xarxes socials es van omplir de vídeos que recollien un tou dels excelsos moments protagonitzats per aquest majúscul artista. Repassar-los implicava reviure, sentir una injecció d’orgull i autoestima per tot el que ha generat en benefici de la causa comuna. Contra el proverbial fatalisme que ens defineix, la recreació de les obres completes d’aquest irrepetible personatge ens acompanyarà anys i panys i esperem que ho visquem orfes de nostàlgia. Si hem de triar, preferiríem l’agraïment natural per haver-nos aportat tanta felicitat. No corren temps propicis per jurar amor etern, però Messi l’assegura amb l’únic condicionant que les cames l’acompanyin. Quan fallin, arribarà l’adeu sense el mínim retret, igual d’exemplar que el seu recorregut. Més enllà del partit del dia contra el Mallorca, dels diagnòstics i cabòries sobre l’equip, gaudim tots de les festes, pel cap baix, amb aquest regal de tan generós personatge. Només dos dies abans ens havia obsequiat amb la victòria al Metropolitano, etern desllorigador que desequilibra les balances dels partits més ajustats. Parlant de declaracions, dues d’afegitó per rebaixar la perfecció del 10. No pot ser que algú tan assenyat i persona com Guillermo Amor justifiqui i banalitzi els crits que desitjaven la mort de Griezmann. Ni allà, ni enlloc, començant per casa. I en comunicació no verbal, les corbates blaugrana lluïdes constantment per Aamer Anwar, l’advocat defensor de Clara Ponsatí, mereixen una invitació immediata a la llotja de l’estadi. No anem sobrats de còmplices pel món, menys encara del seu nivell. I Anwar és dels que ens estima. En el contrast de notícies, sempre guanya Messi, és clar, que hauria de ser el referent per mesurar tot el que ens passa, tot el que fem. Es tracta, no és fàcil, d’estar a la seva enorme altura.