Opinió

A FONS

Andrés Gimeno i els mitjans de comunicació

L’octu­bre pas­sat ens va dei­xar Andrés Gimeno, un refe­rent del ten­nis espa­nyol i mun­dial. Manuel Vázquez Mon­talbán, amb la mirada crítica de l’alter ego Luis Dávila, li dedicà un arti­cle a la revista Triunfo l’any 1972. El títol, “Andrés Gimeno, el tenista errante”, al·ludia als cons­tants viat­ges rela­ci­o­nats amb la pro­fessió tennística, però el con­tin­gut ana­lit­zava la des­con­si­de­ració d’alguns peri­o­dis­tes res­pecte a la victòria acon­se­guida a Roland Gar­ros. Tot i la seva rellevància històrica, encara con­ti­nua sent el juga­dor més veterà a con­que­rir-lo, alguns mit­jans de comu­ni­cació de l’època no se’n van fer gaire ressò.

Vázquez Mon­talbán es mostrà sorprès per la fre­dor amb què la premsa madri­le­nya acollí la notícia. Un fet que con­tras­tava amb la valo­ració del tri­omf i de la qua­li­tat tennística de Gimeno en la premsa bar­ce­lo­nina i fran­cesa, lide­rada per L’Equipe. Fins i tot un diari espor­tiu va con­ce­dir més importància als entre­na­ments del rival d’Urtain que no pas a aquest èxit inter­na­ci­o­nal. Un “mal­trac­ta­ment” capi­talí atribuïble a la pro­fes­si­o­na­lit­zació del ten­nista, una con­dició que li impe­dia repre­sen­tar el país en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

D’altra banda, la car­rera espor­tiva de Gimeno coin­cidí amb l’emergència de Manolo San­tana, un juga­dor amb una apa­rença física i un estil de joc que, en opinió de Mon­talbán, s’iden­ti­fi­ca­ven molt millor amb un poble bai­xet i fràgil. En aquell moment, a més, el règim fran­quista ja estava dis­po­sat a sub­ven­ci­o­nar els espor­tis­tes espa­nyols que des­ta­ca­ven en les seves dis­ci­pli­nes i el ten­nista madri­leny va poder gau­dir d’uns ajuts més esplèndids. Men­tre que els par­tits de Gimeno cons­tituïen sim­ples exhi­bi­ci­ons intrans­cen­dents, els de San­tana esta­ven imbuïts de la passió i del sig­ni­fi­cat patriòtic que li ator­ga­ven tretze mili­ons de tele­es­pec­ta­dors.

La cre­ació dels tor­ne­jos open, en què els pro­fes­si­o­nals podien par­ti­ci­par amb els ama­teurs, i la pro­gres­siva reti­rada de San­tana de l’apa­ra­dor tennístic retor­na­ren el pro­ta­go­nisme a Gimeno. Ales­ho­res sorgí una nova polèmica amb motiu de la com­po­sició de l’equip espa­nyol selec­ci­o­nat per dis­pu­tar la Copa Davis. El ten­nista bar­ce­loní s’oferí per subs­ti­tuir Manolo San­tana, però la lluita oberta entre les fede­ra­ci­ons cata­lana i madri­le­nya tras­lladà la qüestió al ter­reny polític. La premsa de Madrid va orga­nit­zar una cam­pa­nya per defen­sar altres juga­dors, com ara Joan Gis­bert o Anto­nio Muñoz, des­plaçats amb l’arri­bada de Gimeno. Una ini­ci­a­tiva mediàtica que s’afe­gia al buit publi­ci­tari impo­sat a una fede­ració sota sos­pita pel fet de tenir la seu a Bar­ce­lona. Tan­ma­teix, Vázquez Mon­talbán sug­ge­ria que el veri­ta­ble motiu d’aquesta polèmica era la volun­tat periodística de pro­te­gir l’esta­tus d’ídol asso­lit pel ten­nista madri­leny davant l’amenaça que supo­sava el retorn de Gimeno. Una acti­tud que podia can­viar si acon­se­guia èxits espor­tius que ali­men­tes­sin el patri­o­tisme espa­nyol. Per això no des­car­tava que un espor­tista menys­tin­gut arribés a con­ver­tir-se en un ambai­xa­dor d’Espa­nya. Un fet que ben segur alte­ra­ria el trac­ta­ment mediàtic envers un juga­dor que pas­sa­ria a ser ano­me­nat Superandrés o Super­gi­meno.

Vázquez Mon­talbán des­velà amb el seu arti­cle el rere­fons polític de la desi­gual reacció dels mit­jans res­pecte a l’èxit de Gimeno a París. Una injustícia res­ca­ba­lada amb el reco­nei­xe­ment unànime de tota la premsa a la seva tra­jectòria tennística. En canvi, alguns entorns periodístics con­ti­nuen encara pri­o­rit­zant els cri­te­ris iden­ti­ta­ris o ter­ri­to­ri­als per damunt dels pròpia­ment espor­tius a l’hora de par­lar, o no, d’una notícia. Una pràctica sen­zi­lla­ment desin­for­ma­tiva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)