Josep Maria Bar­to­meu va fixar ahir la posició de Barça de cara a l’espe­cialíssim clàssic de dime­cres vinent: el club garan­teix que es jugarà –per des­comp­tat– i que s’hi garan­tirà la lli­ber­tat d’expressió sem­pre que es cana­litzi de manera pacífica i cívica. No es podia espe­rar res de dife­rent, però ben­vin­guda sigui la mani­fes­tació del pre­si­dent.

La qüestió és si a la calma i deter­mi­nació de les parau­les de Bar­to­meu s’hi afe­geix alguna cer­tesa. Perquè men­tre Tsu­nami explica que la seva demanda de mani­fes­tació a dins del Camp Nou no ha estat atesa, Bar­to­meu asse­gura que a ell ningú li ha par­lat de la qüestió. Més enllà de refer­mar que un acord que no satis­faci totes les aspi­ra­ci­ons de les parts sem­pre és pre­fe­ri­ble a un des­a­cord difícil de gover­nar, l’única cosa que es pot fer és apel·lar a la res­pon­sa­bi­li­tat.

Perquè sense acord tot es com­plica, costa més que les cri­des se seguei­xin i els ele­ments que s’esca­pen del con­trol es mul­ti­pli­quen. La segu­re­tat del clàssic depèn bàsica­ment dels Mos­sos, tant a fora com a dins de l’estadi, però a ningú se li ha d’esca­par que, men­tre que una sus­pensió del par­tit perquè els acces­sos a l’estadi estan blo­que­jats no ha de tenir cap con­seqüència per al Barça, el que passi a dins sí que pot impac­tar direc­ta­ment en el club. I tam­poc hem de ser ali­ens a l’estratègia de pro­vo­cació que ve d’alguns sec­tors espa­nyols i que no busca altra cosa que una sanció per al Barça i escam­par la fal·làcia de la Cata­lu­nya vio­lenta.