Tercer tècnic, el de la proesa

L’Espa­nyol ha ful­mi­nat Pablo Machín i vol Abe­lardo per subs­ti­tuir-lo. 5 punts de 30 són difícils de defen­sar, de la mateixa manera que cos­tarà convèncer l’asturià perquè el que se li demana és, par­lant en plata, una pro­esa.

Machín no ha rever­tit ni els mals resul­tats ni les males sen­sa­ci­ons. Com a con­seqüència, els errors de “pipi­o­los” han afe­git més pes a la mot­xi­lla de les der­ro­tes i a la feblesa men­tal de la plan­ti­lla. I la bola de neu s’ha fet enorme. El posat de Machín a Butar­que va ser la d’un tècnic amb la poca fle­xi­bi­li­tat habi­tual per variar el dibuix però, sobre­tot, amb els argu­ments esgo­tats, després de només deu par­tits.

El club ja ha fet sal­tar el fusi­ble de la ban­queta per segona vegada i pocs dies abans havia inter­vin­gut en les àrees exe­cu­ti­ves. Si el pròxim entre­na­dor tam­poc toca la tecla cor­recta, és evi­dent que les res­pon­sa­bi­li­tats s’hau­ran de bus­car ben amunt, perquè se suposa que els dese­qui­li­bris en la plan­ti­lla ja s’hau­ran cor­re­git al gener. Bàsica­ment, la d’aquest curs es dife­ren­cia de la del pas­sat en un cen­tral i el davan­ter cen­tre. Però glo­bal­ment l’Espa­nyol té una plan­ti­lla supe­rior que la del Leganés, el Mallorca o l’Eibar. Té una falta de gol alar­mant –l’autèntic subs­ti­tut de Borja Igle­sias ha d’arri­bar en el pròxim mer­cat– i neces­sita sobre­tot una esta­bi­li­tat emo­ci­o­nal que l’allu­nyi d’erra­des impròpies de juga­dors de nivell sufi­ci­ent però de ment blo­que­jada per un excés de res­pon­sa­bi­li­tat.