Romà Cuyàs, home d’esport

Ha mort Romà Cuyàs, segu­ra­ment la per­sona que ha tin­gut menys visi­bi­li­tat mediàtica del trium­vi­rat de ges­tors cata­lans de Bar­ce­lona 92 que va for­mar amb Josep Miquel Abad i Josep Lluís Vila­seca. Tres per­so­nat­ges ben con­nec­tats amb el poder polític del moment (el PSOE a Espa­nya i CiU a Cata­lu­nya) que, sense com­par­tir necessària­ment ide­ari polític –Abad havia mili­tat al PSUC–, es van posar entre cella i cella l’obli­gació pro­fes­si­o­nal i naci­o­nal de gua­nyar la desig­nació olímpica i, un cop asso­lida, orga­nit­zar els Jocs de la moder­ni­tat. Tan escla­tant va ser l’èxit que Bar­ce­lona va fixar noves pau­tes encara vigents en el movi­ment olímpic. I aquí, els Jocs van can­viar la història de la ciu­tat i de Cata­lu­nya.

Cuyàs era sobre­tot un home d’esport però amb extensa experiència empre­sa­rial i cul­tu­ral. Bé com a secre­tari d’estat per a l’esport espa­nyol o des del comitè orga­nit­za­dor, va ser un espe­ci­a­lista a posar vase­lina a unes rela­ci­ons domi­na­des pels recels i les tiban­tors de la part espa­nyola cap a uns Jocs que, per molt que s’esfor­ces­sin a pro­cla­mar el con­trari, els con­si­de­ra­ven gai­rebé estran­gers. “A Madrid mai van accep­tar la can­di­da­tura de Bar­ce­lona però amb el temps la reticència es va apai­va­gar. Vaig haver de men­tir molt, per convèncer Madrid els vaig haver de dir que no ens cos­ta­rien ni una pes­seta”, expli­cava en una entre­vista a L’Espor­tiu el juliol del 2017 amb motiu del 25è ani­ver­sari dels Jocs. Una res­posta que retrata on érem i on con­ti­nuem sent.