Estadis sense indesitjables

Quan es va sus­pen­dre el Rayo-Alba­cete pels càntics acu­sant de nazi l’ucraïnès Roman Zozu­lia, es va situar el límit de la tolerància més avall que fins aquell 15 de desem­bre. De manera imme­di­ata es va esten­dre un inter­ro­gant: tots els àrbi­tres i tots els esta­ments dis­ci­pli­na­ris apli­ca­rien el mateix cri­teri en tots els casos, fos qui fos la víctima? Al cap de tres set­ma­nes ja hem vist que no.

Dis­sabte al RCDE Sta­dium els insults, expres­si­ons mas­clis­tes, sexis­tes i homòfobes amb què una colla de tota­li­ta­ris volien ofen­dre Gerard Piqué no van tenir cap reflex en l’acta de Del Cerro Grande, tot i que el cen­tral blau­grana li ho va fer notar. Els pro­fe­rien una mino­ria de frus­trats que con­ti­nua anant al fut­bol a alli­be­rar les vísce­res, però se sen­tien prou. I el par­tit no es va atu­rar.

El mateix dis­sabte, a l’estadi Johan Cruyff, amb motiu del derbi de fili­als, al Barça se li van colar els inde­sit­ja­bles que no poden acce­dir al Camp Nou des que Laporta els va bar­rar l’entrada. Les seves pro­cla­mes són fas­ti­go­ses, fei­xis­tes. També són una mino­ria de frus­trats que no tenen altre objec­tiu que vomi­tar odi i que, en con­seqüència, no merei­xen altra res­posta que l’expulsió perpètua dels recin­tes espor­tius. L’àrbi­tre Cam­pos Sali­nas tam­poc va reflec­tir càntics i ame­na­ces a l’acta, però l’Espa­nyol i el Barça s’han acti­vat per garan­tir un càstig apro­piat. En canvi, en el par­tit dels pri­mers equips tot queda en mans d’alguna actu­ació d’ofici, cosa que sem­pre implica un risc.