Editorial

L’EDITORIAL

Ase magre, ple de mosques

Les con­seqüències de l’eli­mi­nació del Barça a la super­copa han esbor­rat del mapa en qua­tre dies la mateixa des­feta espor­tiva. Xavi ha dit al Barça que ara no toca. Se’l tenia per intel·ligent i ho ha demos­trat. Més enllà del grau de com­promís que tin­gui amb l’aspi­rant a can­di­dat Víctor Font, l’ara tècnic de l’Al Sadd, amb mig any d’experiència a les ban­que­tes, sap que fent de bom­ber el risc de socar­ri­mar-se és ele­vat.

I ara què? Val­verde anirà avui a l’entre­na­ment cons­ci­ent que tot­hom sap que està amor­tit­zat i que un sí de Xavi l’hau­ria enviat a casa. Les tro­ba­des amb Xavi han estat tan anun­ci­a­des que el Barça ara no pot evi­tar tenir un tècnic amb l’auto­ri­tat i el lide­ratge a zero. Si Val­verde con­ti­nua, en ple gener s’estendrà la sen­sació de tem­po­rada de tran­sició, para­do­xal en un equip que lidera la lliga i és viu en la Cham­pi­ons. Plan­te­jar-se un entre­na­dor pont és un desori. El mateix con­cepte d’entre­na­dor pro­vi­si­o­nal –fins que arribi Xavi, Koe­man o qui sigui– desin­fla totes les expec­ta­ti­ves.

No és aliè a aquest estat d’ànim el con­tra­temps de Luis Suárez. Qui va fil­trar que amb un mes i mig podria estar recu­pe­rat no és cap eminència mèdica i hau­ria d’haver estat més pru­dent trac­tant-se d’un genoll tan mase­gat i reme­nat com el dret de l’uru­guaià. Apa­reix un altre dilema. Fit­xar? Con­fiar en un Dembélé gens fia­ble i en Ansu Fati (17 anys)? I si s’opta per anar al mer­cat, exis­teix un tem­po­rer de luxe o l’emergència hipo­te­carà uns anys la plan­ti­lla?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)