La República Democràtica Ale­ma­nya (RDA) va manar durant quasi tres dècades en l’atle­tisme femení. Era l’altre gran mira­cle ale­many. Quan va caure el mur i es van obrir els arxius vam saber que els espor­tis­tes eren sis­temàtica­ment dopats. Tot i això, només una atleta de la RDA, la llançadora de pes Ilona Slu­pi­a­nek, l’any 1977, va donar posi­tiu. En la nova Ale­ma­nya uni­fi­cada, algu­nes atle­tes de l’est van tenir pro­ble­mes per adap­tar-se als nous temps, com ara Katrin Krabbe, el 1991, o Susen Tiedtke, el 1995.

Aquesta atleta, nas­cuda a Berlín est el 1969, va ser gim­nasta, cam­pi­ona juve­nil de la RDA i hau­ria pogut ser olímpica a Los Ange­les el 1984 si no hagués estat pel boi­cot. Filla d’atle­tes –la mare velo­cista i el pare sal­ta­dor de perxa–, es va pas­sar a l’atle­tisme quan va créixer massa per ser gim­nasta i va acon­se­guir el bronze en salt de llar­gada en l’euro­peu júnior del 1987, però va renun­ciar a anar al mun­dial júnior del 1988 perquè, segons va expli­car anys després, no es va voler dopar. Tot això amb la RDA. Ja amb l’Ale­ma­nya uni­fi­cada, va ser cin­quena en el mun­dial del 1991 i vui­tena en els Jocs de Bar­ce­lona; Susen Tiedtke era l’atracció en totes les com­pe­ti­ci­ons pel seu físic. En els Jocs de Bar­ce­lona va ser tri­ada miss Jocs Olímpics en una votació feta entre els espor­tis­tes. El 1991 va sal­tar 7 metres, la bar­rera que situa les atle­tes en un nivell supe­rior. El 1993 va pujar per pri­mer cop a un gran podi, segona en el mun­dial en pista coberta, com­pe­tició en què va ser ter­cera el 1995. Aquell bronze acon­se­guit al Palau Sant Jordi de Bar­ce­lona va ser el cant del cigne de Tiedtke. L’endemà de gua­nyar-lo li van fer un con­trol sor­presa i va donar posi­tiu de tes­tos­te­rona. L’atleta va negar que hagués pres res, però el doc­tor Man­fred Donike, del labo­ra­tori de Colònia, va pro­var que s’havia pres un fàrmac ano­me­nat Oral-Turi­na­bol, usat habi­tu­al­ment a la RDA. Tiedtke va ser san­ci­o­nada amb qua­tre anys de sus­pensió, poste­ri­or­ment reduïts a dos. Va tor­nar el 1997 i va acon­se­guir entrar en les finals de salts de llar­gada dels Jocs del 2000, els mun­di­als del 1997 i el 1999 i l’euro­peu del 1998, però mai va recu­pe­rar el nivell ante­rior a la sanció. El 2004, amb 35 anys, no es va clas­si­fi­car per als Jocs d’Ate­nes.

Durant la seva car­rera espor­tiva en l’atle­tisme, Susen Tiedtke va des­ta­car més per la seva bellesa que pels seus resul­tats. Va ser una bona atleta, però mai una gran atleta. La seva bona presència física la va por­tar a poder fer una mena de car­rera paral·lela de model, que va cul­mi­nar l’any 2001 quan, estant semi­re­ti­rada de l’atle­tisme, va posar nua per a l’edició d’Ale­ma­nya de la revista Play­boy.

Susen Tiedtke es va casar el desem­bre del 1993 amb el sal­ta­dor dels Estats Units Joe Gre­ene, meda­lla de bronze en salt de llar­gada en els Jocs de Bar­ce­lona i d’Atlanta. El matri­moni va durar cinc anys, ja que Gre­ene es mos­trava molt gelós de l’atracció que aixe­cava la seva dona en les com­pe­ti­ci­ons a les quals ana­ven i en què els peri­o­dis­tes la desig­na­ven la miss del cam­pi­o­nat. El 2005, Tiedtke es va casar amb l’exten­nista Hen­drik Dre­ek­man, amb qui va tenir dos fills i del qual també es va sepa­rar. Ara viu a Berlín i es dedica a la fisi­o­teràpia natu­ral.