De tota la polèmica entre Abi­dal i Messi, hi ha una de les afir­ma­ci­ons de l’argentí que té una gran volada. “Els juga­dors som res­pon­sa­bles del que passa al camp.” Per recor­dar-la, per pren­dre’n nota i per cons­ta­tar que, en el curt ter­mini que és el par­tit d’ahir, la res­posta ha estat res­pon­sa­ble i posi­tiva.

Perquè hi ha mane­res i mane­res de que­dar eli­mi­nat de la copa, tot i que l’efecte és el mateix. La del Madrid, al Ber­nabéu, és per posar-se ver­mell, perquè encai­xar qua­tre gols de la Real Soci­e­dad quan s’estava pre­su­mint de soli­desa defen­siva i refiar-ho tot a les heroïcitats dels últims minuts que tant sovin­te­ja­ven en temps pas­sats és un balanç pobríssim.

I hi ha la manera del Barça. Res­pon­sa­ble i rigorós, cas­ti­gat per la desin­hi­bició de l’Ath­le­tic en el cos a cos i la tolerància arbi­tral. Sense exu­berància, però domi­nant, tan­cant l’Ath­le­tic a prop de la seva àrea. El Barça ha de donar con­tinuïtat als pro­gres­sos perquè les millors sen­sa­ci­ons neces­si­ten resul­tats que les refer­min. Si el Barça no és a les semi­fi­nals és perquè ni Gri­ez­mann ni Messi no van saber batre el por­ter basc en dues de les rema­ta­des més fàcils que es recor­den d’aquesta tem­po­rada.

D’un par­tit no es poden treure con­clu­si­ons categòriques. Però si s’ha de rela­ti­vit­zar l’eli­mi­nació perquè el fons és motiu d’orgull, tam­poc s’ha de pas­sar per alt que cada vegada més les àrees són deci­si­ves. I quan es planta a la del rival, sem­bla clar que el Barça neces­sita recu­pe­rar poten­cial.