Demà comen­cen les semi­fi­nals de la copa i, per pri­mera vegada des de la tem­po­rada 2009/10, es dis­pu­ta­ran sense la presència del Barça. L’eli­mi­nació a San Mamés en els quarts de final va tallar una ratxa dels culers d’arri­bar entre els qua­tre millors des que el Sevi­lla els va eli­mi­nar en els vui­tens de final de la segona tem­po­rada de Guar­di­ola a l’equip. La des­feta con­tra l’Ath­le­tic, agònica pel moment en què es va pro­duir i injusta pel que van fer els dos equips, no va agra­dar en aquell moment, però segu­ra­ment era, mirant-ho amb pers­pec­tiva, el millor que li podia pas­sar, a aquest equip. Per diver­ses raons. Està molt bé gua­nyar la copa, però és evi­dent que no és mai el títol pri­o­ri­tari i dos par­tits més de semi­fi­nals hau­rien estat més un càstig que un bene­fici. Ara Setién podrà tre­ba­llar més els can­vis que vol fer en el sis­tema i la curta plan­ti­lla blau­grana també ho agrairà. Que­den dues set­ma­nes per al retorn del Barça a la Cham­pi­ons, amb el par­tit d’anada dels vui­tens de final al camp del Nàpols, i el Barça les ha d’apro­fi­tar. A més els dos pro­pers par­tits de lliga –Getafe i Eibar– es juga­ran al Camp Nou. Temps i cir­cumstàncies, doncs –jugar a casa–, que el Barça hau­ria de saber apro­fi­tar abans d’anar a Nàpols en la Cham­pi­ons i al San­ti­ago Ber­nabéu en la lliga. I men­tres­tant, tots els culers pen­dents de com es resol la lesió de Dembélé i si el Barça rep final­ment l’auto­rit­zació per poder incor­po­rar un juga­dor que subs­ti­tu­eixi el francès.