Editorial

L’EDITORIAL

Protegir-se de les limitacions

A poc a poc Setién va fent que el Barça s’assem­bli més al seu model teòric ideal. L’equip juga bé, fins i tot en fases ho fa bonic, i amb això i la qua­li­tat n’hi haurà prou per doble­gar els equips de nivell mitjà i baix. Gua­nyar i fer dis­fru­tar. Però quan el rival apuja el nivell d’exigència, pateix i patirà. El Getafe és un d’aquests equips exi­gents, no pas pel seu talent, però ho és. Els que ho seran també per talent els tenim tots al cap.

El Getafe –ter­cer de la lliga, dada no menor– ha tor­nat a posar de mani­fest unes debi­li­tats del Barça en les quals els rivals bur­xa­ran. Amb el 2-1, l’equip de Setién va pro­te­gir la pos­sessió en la mitja hora final, amb el joc ins­tal·lat molt a prop de Ter Ste­gen i sense rifar mai la pilota. Bé està que ho sàpiga fer –ahir amb èxit– si ho ente­nem com a mesura d’auto­pro­tecció, però és una estratègia que delata que el Barça no és domi­nant. I menys que ho serà, si con­ti­nua acu­mu­lant lesi­ons. Ara és Jordi Alba qui serà baixa tres set­ma­nes, men­tre no para de créixer la per­ple­xi­tat per no haver fit­xat ningú per com­pen­sar les sor­ti­des del gener, igual com cau­sen asto­ra­ment els xiu­lets de des­a­pro­vació d’una facció molt mino­ritària del Camp Nou quan Ter Ste­gen ini­ci­ava la sor­tida de la pilota.

Convé anar tan­cant car­pe­tes, però per si l’atenció no estigués prou dis­persa entre el model, les lesi­ons i els fit­xat­ges, el nou vice­pre­si­dent ins­ti­tu­ci­o­nal i futur can­di­dat de la junta, Emili Rou­saud, entra en joc i no des­carta un avançament elec­to­ral.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.