Una gran crisi en potència

Amb la cau­tela que cor­res­pon a una fase dels esde­ve­ni­ments en què no s’han pres deci­si­ons defi­ni­ti­ves, molta ima­gi­nació i capa­ci­tat de con­vicció neces­si­tarà Josep Maria Bar­to­meu per recon­duir una situ­ació que comença a ser difícil de sos­te­nir i que la pilota –set­mana vital amb les sor­ti­des a San Paolo i al Ber­nabéu– pot enve­ri­nar encara més.

L’ajor­na­ment de les deci­si­ons irre­ver­si­bles fins que s’hagi tan­cat la inves­ti­gació interna sem­bla una mesura asse­nyada, però en cap cas admetrà uns ter­mi­nis dila­to­ris. L’objec­tiu ja no és només res­ti­tuir la repu­tació mal­mesa. També aflora un legítim interès en clau elec­to­ral. Els direc­tius amb expec­ta­ti­ves de pren­dre el relleu –encapçalats per Emili Rou­saud– no volen que­dar con­ta­mi­nats amb l’afer de les xar­xes soci­als. De moment han acon­se­guit que la mà dreta del pre­si­dent, Jaume Mas­fer­rer, sigui apar­tat de les seves fun­ci­ons, però si no hi ha un gir argu­men­tal ara per ara impre­vi­si­ble, no para­ran fins que l’assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats sigui plena i pública. Si no fos així, pla­na­ria l’ombra d’una dimissió d’un nom­bre de direc­tius sufi­ci­ent per forçar l’avançament elec­to­ral o, en sen­tit con­trari, que la junta es quedés sense can­di­dat de con­tinuïtat. En tot cas, el sec­tor de Rou­saud entoma el risc d’una der­rota aquest estiu men­tre els can­di­dats alter­na­tius es fre­guen les mans perquè els estan fent la feina.

A tot això, avui hi ha par­tit con­tra l’Eibar. El Camp Nou ja deci­dirà si pren par­tit o s’espera per opi­nar.