Editorial

L’EDITORIAL

Sobreviure encara és útil

El nivell del Nàpols no per­met con­fir­mar ni des­men­tir aquell comen­tari escèptic de Messi sobre les pos­si­bi­li­tats del Barça en la Cham­pi­ons. Des­cab­de­llar aquesta incògnita reque­rirà pas­sar a quarts, tro­bar cara a cara un dels autèntics grans d’Europa i, per des­comp­tat, apu­jar el nivell. Perquè, si bé els de Setién es van ajun­tar, van ins­tal·lar el joc a camp con­trari i van fer de la pressió i la recu­pe­ració el seu leit­mo­tiv tot el par­tit, l’efec­ti­vi­tat d’aquesta pro­posta va ser nul·la en la pri­mera mei­tat i el risc de dei­xar molts metres dar­rere la defensa va cos­tar encai­xar un gol en la pri­mera pèrdua, en el pri­mer error. Veure Messi anant a reco­llir la pilota a peus dels cen­trals era des­es­pe­rant i cons­ta­tava la inca­pa­ci­tat de fil­trar pas­sa­des inte­ri­ors, d’eli­mi­nar uns rivals que amb l’1-0 van adop­tar la forma de dos auto­bu­sos plan­tats davant de la seva àrea, aque­lla que, a Gat­tuso, li esqueia tant com a juga­dor i que intenta esqui­var ara que és entre­na­dor.

Una de les màximes del cruyf­fisme és que la pilota sem­pre ha de córrer més ràpida que el rival. En la segona mei­tat i sobre­tot amb l’entrada d’Art­hur, el Barça ho va acon­se­guir i d’una cir­cu­lació ràpida van venir l’empat i els intents més creïbles de bur­xar en les debi­li­tats d’un rival forçosa­ment obert. Un empat amb gols més un bon resul­tat per afron­tar una tor­nada de vui­tens con­tra el Nàpols al Camp Nou. Però les sen­sa­ci­ons i la intuïció no per­me­ten, de moment, des­men­tir el vati­cini de Messi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.