Editorial

L’EDITORIAL

La pista d’Aguilera

Vicenç Agui­lera deixa el cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya per motius per­so­nals, just quan s’apropa un moment zero per al futur de la ins­tal·lació i del movi­ment econòmic que gira al seu vol­tant. Entre aquests motius per­so­nals ben bé hi podria haver la incer­tesa sobre el grau de suport ins­ti­tu­ci­o­nal al cir­cuit, una ins­tal·lació amb dèficit d’explo­tació crònic –reduït dràsti­ca­ment a 1,6 mili­ons el 2019– però que en ter­mes d’eco­no­mia de país és ren­di­ble per molt que els mili­tants –grups polítics inclo­sos– de la cro­ada per exter­mi­nar tot el que no sigui una bici­cleta s’obs­ti­nin a pre­di­car el con­trari.

Aquest 2020 el cir­cuit ha de reno­var el con­tracte amb la F-1, l’acord que com­pro­met més diners, tant de des­pesa com d’ingres­sos. Quan es va sig­nar la pròrroga d’aquest any, es va con­di­ci­o­nar un nou con­tracte plu­ri­a­nual a un pla d’esta­bi­li­tat finan­cera fona­men­tat en la col·labo­ració publi­co­pri­vada del qual res se’n sap. I pel mig, unes elec­ci­ons anun­ci­a­des però encara no con­vo­ca­des que s’intu­eix que –com tot procés elec­to­ral– no seran cap ajuda per tan­car un acord.

Inde­pen­dent­ment de les raons d’Agui­lera, no és un bon senyal que la nego­ci­ació perdi el seu inter­lo­cu­tor habi­tual per part cata­lana. Caldrà nome­nar un nou pre­si­dent amb prou temps per crear un clima pro­pici amb la F-1 i, si es vol nego­ciar per reno­var, pren­dre la decisió d’ava­lar el nou con­tracte i asse­gu­rar l’esta­bi­li­tat finan­cera del cir­cuit. A menys que els pres­su­pos­tos de l’Estat vin­guin al res­cat...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)