Decisions el mínim de lesives

Poc o molt, hem hagut de donar per bo que les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves que gene­ren molts recur­sos per la venda de drets d’imatge s’aca­ba­ran. Mol­tes ho hau­ran de fer e porta tan­cada i les imat­ges que es tele­vi­sa­ran trans­me­tran la fre­dor i tris­tor pròpies dels grans esta­dis buits. Però si en el cas de LaLiga hi ha 550 mili­ons d’euros per sal­var, la decisió és òbvia.

Fora de les lli­gues pro­fes­si­o­nals del fut­bol i el bàsquet i d’alguna comp­tada excepció en altres esports (Cham­pi­ons d’hand­bol, per exem­ple) la resta de com­pe­ti­ci­ons van assu­mint amb més o menys resig­nació que la tem­po­rada no s’aca­barà. Rugbi, volei­bol, ten­nis de taula, water­polo... el dego­teig és cons­tant i tot fa pre­veure que l’OK lliga aca­barà caient. Hi ha con­sens entre els actors prin­ci­pals, que són els clubs i els espor­tis­tes, i davant aquesta rea­li­tat, no hi ha fede­ració que s’hi pugui opo­sar. Com a màxim, podrà demo­rar la decisió men­tre el temps ho per­meti.

On no hi ha tant con­sens és en el com s’han de donar per aca­ba­des les lli­gues, si hi ha d’haver cam­pi­ons, ascen­sos, des­cen­sos i equips clas­si­fi­cats per les com­pe­ti­ci­ons euro­pees. Tam­poc és el mateix una com­pe­tició que es dilu­cida en fase regu­lar que una que pro­grama play-off o eli­mi­natòries. En tot cas, s’hau­rien d’impo­sar les solu­ci­ons més equànimes i menys lesi­ves per als pro­ta­go­nis­tes. I una tem­po­rada 2019/20 nul·la, sense cam­pi­ons, ascen­sos ni des­cen­sos i que enviï a com­pe­ti­ci­ons euro­pees els matei­xos equips s’apro­pa­ria força a la teo­ria del mal menor.