Cultura de l’aprofitament

En moments de crisi o d’incer­tesa –i l’actual com­bina tots dos pro­ble­mes– una de les estratègies més plau­si­bles –perquè a vega­des és l’única– és apro­fi­tar al màxim el que es té a casa. No només s’apro­fita a la cuina per estal­viar. Hi ha un munt de pos­si­bi­li­tats de reci­clatge que per­me­ten donar nova vida a ele­ments que havien per­dut uti­li­tat.

L’esport també s’enca­mina a l’apro­fi­ta­ment i, com més onerós sigui de man­te­nir, més haurà de maxi­mit­zar aquesta filo­so­fia. I no tant en aspec­tes mate­ri­als com en els casos en què les des­pe­ses es des­ti­nen de manera molt majo­ritària al capi­tal humà, en els quals serà gai­rebé una obli­gació opti­mit­zar el ren­di­ment del que ja es té a casa.

Demà publi­quem la nova ori­en­tació que el blau­grana Art­hur intenta donar a la seva etapa blau­grana. Més res­pon­sa­ble, més apli­cat, més pro­fes­si­o­nal, amb el propòsit d’arre­lar a Cata­lu­nya. S’ha de veure si deixa de lesi­o­nar-se, si té con­tinuïtat, si és el com­ple­ment ideal de Frenkie de Jong en la pròxima dècada... però si per fi res­pon a les expec­ta­ti­ves que va dibui­xar el seu fit­xatge, serà una magnífica apor­tació per incre­men­tar el valor de la plan­ti­lla sense haver de gas­tar ni un euro. El mateix val per a De Jong, Ansu Fati, Riqui Puig...

Si per als grans clubs com el Barça és reco­ma­na­ble no gas­tar en el mer­cat i con­fiar en els recur­sos pro­pis per ree­qui­li­brar plan­ti­lles després de ven­des, per als més limi­tats serà una obli­gació abso­luta. Mirant-ho en posi­tiu, serà la manera de fer aflo­rar, res­pon­sa­bi­lit­zar i gau­dir del talent emer­gent. Que quan hi ha algun diner a la caixa, sem­pre costa.