El final de la lliga dels Països Bai­xos, l’Ere­di­vi­sie, que cons­tarà en els lli­bres d’història sense resul­tats en forma de campió, des­cen­sos, ascen­sos, marca un camí dels diver­sos que es poden seguir a mesura que el temps colla i l’evo­lució de la Covid-19 no per­met encara repren­dre l’esport amb segu­re­tat. Aquesta ha estat la pri­o­ri­tat a Holanda.

Per defi­nició, qual­se­vol decisió que no pre­ve­uen les bases d’una com­pe­tició vul­nera, viola aques­tes matei­xes bases. Podríem dir que con­si­de­rar no dis­pu­tada una com­pe­tició és la decisió menys lesiva per a la majo­ria dels interes­sos en joc. Però alguns sí que els lesi­ona, i jus­ta­ment són aquests els que poden, legítima­ment, ser defen­sats en un jut­jat.

Les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les d’esports més potents han inten­tat o inten­ten arri­bar a con­sen­sos jus­ta­ment per evi­tar això, la judi­ci­a­lit­zació. Perquè, com hem vist a bas­ta­ment en els últims anys, quan el regis­tre d’entrada del jut­jat sege­lla una demanda, sovint se’n perd el con­trol. No seria la pri­mera vegada que un jutge moti­vat decreta com a mesura cau­te­lar la para­lit­zació d’una com­pe­tició a punt de començar o ja en marxa amb l’objec­tiu de no cau­sar un dany irre­pa­ra­ble al club que ha pre­sen­tat una demanda. Si això passés la pròxima tem­po­rada, que estarà com­pri­mida fins a extrems mai no vis­tos, sí que seria un dany irre­cu­pe­ra­ble, i de dimen­si­ons enor­mes.

Als jut­jats, per la Covid-19, l’esport no hi hau­ria de posar els peus. Per tant, l’únic que s’ha d’exi­gir és sen­tit comú tant a les fede­ra­ci­ons com als clubs i que si hi ha per­ju­di­cats, hi pugui haver algun tipus de com­pen­sació que eviti les deman­des. No podem ser tan inge­nus de creure que l’Ajax ha renun­ciat al títol de lliga a canvi de res.