L’EDITORIAL
La lògica dels campions
Fora de les competicions que s’han de reprendre sí o sí perquè hi ha un munt de milions en joc, el debat al voltant de les lligues de clubs és un altre. La tendència és donar-les per acabades per impossibilitat material d’acabar-les, bé per falta de temps o bé perquè els clubs ja no disposen d’esportistes i no els poden fer tornar.
Sorgeix el debat: campionat desert o proclamar un guanyador? I en la segona opció, amb descensos o no?
La casuística és molt plural però el resultat prioritari és aquell en què hi hagi acord entre els afectats. Per això no hi ha descensos –però sí ascensos– i les lligues de les màximes categories s’engreixaran la temporada vinent. Un sol club que se senti més maltractat que la resta se’n va al jutjat i, segons la receptivitat que trobi, paralitzarà la competició 2020/21 en nom d’unes bases de competició certament violades i d’uns drets vulnerats.
Anant a les resolucions, entre la Lliga Femenina de bàsquet –deserta, sense campió ni descensos– i les solucions de l’Asobal i l’OK Lliga hi ha diferències. És més, la mateixa federació espanyola de bàsquet ha pres determinacions molt dispars en categories diferents. A la Lliga Femenina no hi havia un líder clar sinó dos i amb un play-off per davant costava proclamar campió amb mínima base sòlida. A l’handbol, en canvi, amb una lliga que es resol amb fase regular i prou, discutir el desè títol seguit del Barça és un absurd immens. Tothom sap, els rivals els primers, que l’imbatut equip blaugrana només podria perdre un partit el dia que no li importés fer-ho. La diferència entre el Barça i la resta és descomunal però, tot i això, només suma cinc punts més que l’Ademar a 11 jornades del final. Això sí, a l’Asobal la victòria es paga a només dos punts.
En canvi, sí que hi ha qui discuteix el títol d’hoquei del Barça. És clar, la dinàmica d’una competició que es resol amb play-off com l’OK Lliga és ben diferent al d’una fase regular i la queixa del Liceo mereixeria ser escoltada... si no fos que el Barça ha deixat a 11 punts els gallecs quan només falta una jornada per acabar la fase regular. Ha estat el Barça més dominant de les últimes dècades i l’amenaça del Liceo de buscar aixopluc a la lliga portuguesa és una rebequeria de molt curta volada.
Amb tot, no podem oblidar que aquesta pandèmia ens fa assumir com a inevitable la vulneració d’un principi fonamental de l’esport: que no hi ha guanyador fins que la competició finalitza o fins que és matemàticament verificable.