Tenim pressa

Per una vegada, aquesta expressió que ha fet for­tuna no ve a tomb de cap pro­grama inde­pen­den­tista, però sí d’un procés, el del des­con­fi­na­ment apli­cat als espor­tis­tes d’alt nivell. L’esport té pressa, i la mani­festa cada dia, però és una pressa res­pon­sa­ble i, en algun cas, sus­ten­tada en uns recur­sos econòmics ina­ca­ba­bles a ulls d’una majo­ria. Javier Tebas té pressa perquè si no pot repren­dre la lliga el 12 de juny perdrà cober­tu­res d’asse­gu­ra­do­res i li cos­tarà un munt de diners. Per això no li importa gas­tar-se’n uns quants per fer test PCR a tots els equips un cop la set­mana, i en nom d’aquesta segu­re­tat se sent legi­ti­mat per dema­nar un avançament dels entre­na­ments col·lec­tius. Ja s’han acce­le­rat els entre­na­ments en grup tot i que la mei­tat d’equips de pri­mera ho fan en zones encara en fase 1.

Pot haver-hi algun posi­tiu en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, però el grau de con­trol és tan alt que sem­bla com­pli­cat que es con­ver­teixi en un focus de con­tagi. A Tebas no li podem com­prar el risc “quasi zero” que ven, però sí que hem d’adme­tre que hi ha molta més vigilància sobre l’espor­tista pro­fes­si­o­nal que en qual­se­vol plaça dels nos­tres pobles i ciu­tats.

També tenen pressa els neda­dors, que dema­nen l’ober­tura de pis­ci­nes, amb tota l’evidència científica al seu cos­tat. Els experts adme­ten que en ambi­ent salí o clo­rat el coro­na­vi­rus no pro­li­fera ni infecta. Som-hi. Si el des­con­fi­na­ment és asimètric en funció de diver­sos paràmetres assis­ten­ci­als, demogràfics i de mobi­li­tat, que ho sigui també sec­to­ri­al­ment.

En tot cas, el que és exi­gi­ble és que els fun­ci­o­na­ris públics actu­a­lit­zin diària­ment els seus pro­to­cols d’actu­ació, com ho fan els sani­ta­ris. No té cap sen­tit per­se­guir, ata­ba­lar i mul­tar els espor­tis­tes fede­rats de mun­ta­nya que s’entre­nen al medi natu­ral quan els està permès, res­pec­tant les distàncies. De fet, l’exem­ple de des­con­fi­na­ment que menys risc pre­senta és jus­ta­ment evo­lu­ci­o­nar per un ambi­ent salu­da­ble i poc con­cor­re­gut, com les zones de mun­ta­nya poc acces­si­bles a la majo­ria.