Els perjudicis econòmics de la pandèmia estan encara per veure, i la seva influència en els resultats esportiu la coneixem només parcialment, perquè sabem què s’ha suspès, quines competicions han tingut campions, ascensos i descensos per decret o per consens però encara desconeixem l’abast que tindrà en l’àmbit competitiu la represa d’algunes grans lligues. De moment, només podem fer recompte de lesionats que s’escapen de l’ortodòxia, però si la Champions l’acabés guanyant el Leipzig potser convindria extreure’n conclusions.

Hi ha, però, altres conseqüències molt properes i amb molts més potencials afectats. De moment, sabem que desmuntar l’hospital que es va instal·lar a la pista d’atletisme de Sabadell pot costar un milió d’euros perquè entre les presses, la pressió i l’exèrcit voltant per allà, no es va desmuntar la pista sinó que es va trinxar. L’alcaldessa Farrés promet anar a buscar els diners o faci falta, però abans no els arreplegui pot ben bé passar que siguem a la tardor i que, encara sense vacuna, la perspectiva d’una altra onada de Covid-19 aconselli que aquesta instal·lació es mantingui en l’àmbit de salut una temporada més. Per descomptat, l’emergència sanitària justifica aquest ús temporal, però si el cas de Sabadell s’estén novament a les infraestructures esportives –sobretot pavellons– que s’han posat a disposició del sistema sanitari, arribarem a la conclusió que l’esport estarà pal·liant la falta d’inversió pública en salut, que arrenca de les retallades que es van aplicar amb motiu de la crisi del 2008, i que en el sector sanitari és on s’han revertit menys.