No tots són bons companys de viatge

Amb pocs dies de diferència l’Euro­lliga i l’ACB han pres deci­si­ons sobre dues de les grans com­pe­ti­ci­ons del bàsquet euro­peu. L’Euro­lliga ha estat can­cel·lada i l’ACB tindrà un campió i una clas­si­fi­cació final després d’una final a 12 exprés que es dis­pu­tarà amb tots els equips con­cen­trats en una seu única.

Que la com­pe­tició de bàsquet que genera més drets –i que, per tant, té més diners en joc– no pugui fina­lit­zar quan, per exem­ple, en fut­bol la Cham­pi­ons es pro­grama amb tota natu­ra­li­tat per l’agost pot sem­blar un con­tra­sen­tit, però no ho és. Als vui­tens de final fut­bolístics només hi han acce­dit equips d’Angla­terra, França, Ale­ma­nya, Itàlia i de LaLiga. Per tant, risc con­tro­lat (mal­grat l’ine­fa­ble Boris John­son, mal apre­nent de Trump) i sis­te­mes de salut homo­lo­ga­bles i mínima­ment trans­pa­rents. Enda­vant amb la Cham­pi­ons a l’estiu.

A l’Euro­lliga, en canvi, que­da­ven sis jor­na­des de fase regu­lar, els quarts de final i la final a qua­tre amb 18 equips, entre els quals tres rus­sos i dos turcs, la majo­ria dels quals hau­rien pas­sat a quarts. I l’ombra de Rússia i Tur­quia, dos règims amb una opa­ci­tat evi­dent que comu­ni­quen unes dades d’afec­tació de la Covid-19 que gene­ren dub­tes rao­na­bles sobre la seva auten­ti­ci­tat, ha pla­nat amb força sobre la com­pe­tició.

Cada dia cons­ta­tem noves con­seqüències de l’epidèmia. En aquest cas, hem de lamen­tar que la glo­ba­lit­zació i l’expansió ter­ri­to­rial dels nego­cis també poden tenir una cara B. L’Euro­lliga és esport d’elit i no seria gaire com­pli­cat garan­tir el con­trol i la salut dels equips i els seus entorns... si cap residís en zones con­tro­la­des per governs gens trans­pa­rents i menys fis­ca­lit­zats. I Rússia, Tur­quia o la Xina –diguin el que diguin les seves xifres ofi­ci­als– faci­li­ten unes dades epi­de­miològiques que no són de fiar perquè no qua­dren amb el com­por­ta­ment estàndard del coro­na­vi­rus. Pro­ba­ble­ment l’NBA també en prendrà nota i es pen­sarà més bé aquell somni de com­pe­tició mun­dial amb el gegant xinès com a prin­ci­pal mer­cat d’alt crei­xe­ment poten­cial.