Si en fase 3 són els governs autonòmics els que ges­ti­o­nen la deses­ca­lada i si en fase 3 s’auto­rit­zen els par­tits de fut­bol amb públic com han dei­xat caure diver­sos res­pon­sa­bles, començant per Fer­nando Simón, pot­ser és que el pre­si­dent del Las Pal­mas hi toca més del que sem­bla i la resta som inge­nus. Miguel Ángel Ramírez ha aixe­cat la lle­bre i la pre­si­denta del CSD, Irene Lozano, ha hagut d’atu­rar el cop dient que no veu­rem públic als esta­dis fins que tot l’estat esti­gui en fase 3, i això no serà en cap cas –i si no sor­gei­xen entre­bancs– abans del 22 de juny a Bar­ce­lona i Madrid.

Pro­ba­ble­ment s’impo­sarà el cri­teri de no dis­cri­mi­nar equips en funció del millor moment epi­de­miològic del seu rival, però convé no subes­ti­mar el Las Pal­mas si va del braç del govern canari i deixa caure que podria por­tar l’afer a un jut­jat. Ho ha fet el Lleida amb tota legi­ti­mi­tat i s’ho pot plan­te­jar el màxim repre­sen­tant fut­bolístic d’un ter­ri­tori que no for­mula una esmena a la tota­li­tat de l’estat com fem aquí des de fa una dècada, però que fa molts anys que se sent inde­pen­dent i actua com si ho fos.

Anant al fons de la qüestió, quan es des­co­neix –per inex­periència– el com­por­ta­ment d’aquest coro­na­vi­rus no és sobrer pecar per excés de prudència. Donar-nos tot el juny per ana­lit­zar si hi ha rebrots o si el des­con­fi­na­ment tri­omfa amb l’ajuda de la calor. Sem­bla inco­he­rent no com­pro­var quins efec­tes pot tenir la rela­xació que per­metrà la fase 3 quan encara avui estem assu­mint com a vàlides unes res­tric­ci­ons seve­res de mobi­li­tat i de reunió.

En tot cas, si s’aprova el retorn dels afi­ci­o­nats als camps aquest final de tem­po­rada, serà amb enor­mes res­tric­ci­ons d’afo­ra­ment. En el cas del Camp Nou, res­pec­tant el metre i mig de distància inter­per­so­nal –excepte en els que con­vi­uen en una mateixa lla– pro­ba­ble­ment no s’adme­trien més de 15.000 o 18.000 segui­dors. Que ja fan soroll i aju­den –les pri­me­res jor­na­des a la Bun­des­liga reve­len que el fac­tor camp deixa de ser-ho quan no hi ha públic– però que plan­te­ja­ran un pro­blema afe­git a l’hora de deci­dir qui entra i qui no.