Tot el que envolta Leo Messi es mag­ni­fica fins a la hipèrbole. Fins a un punt és nor­mal quan es tracta, pel cap baix, del millor juga­dor de la història blau­grana i del millor del segle XXI. Som dilluns i sem­bla que el drama d’alguns pronòstics de cara a la tor­nada de la lliga –Messi no s’entrena, Messi està lesi­o­nat...– es va des­di­bui­xant. Messi ja s’entrena i ara es dona per des­comp­tat que jugarà. A més, Luis Suárez està pletòric. El Barça arra­sarà a Son Moix... Com si en cinc dies no hi hagués temps perquè ells dos –o qual­se­vol altre juga­dor del Barça i de les 41 plan­ti­lles pro­fes­si­o­nals res­tants– patei­xin recai­gu­des o tin­guin un mal moment que els deixi sense la desit­jada represa.

Aquest suflé apa­rent­ment desin­flat en cinc dies ens hau­ria de fer pen­sar sobre la trans­cendència que donem a una part de la rea­li­tat. Sem­pre és pre­fe­ri­ble ana­lit­zar la rea­li­tat sen­cera i el seu entorn. Messi va tenir el que con­ve­nim que pot ser una lesió? Pro­ba­ble­ment, i no entrar a valo­rar la qüestió no només ali­men­tava l’espe­cu­lació sinó que no por­tava enlloc. Un cop admès que el far del Barça tenia un con­tra­temps mus­cu­lar, que tot­hom hau­ria pogut adjec­ti­var la paraula lesió com li sem­bli i en funció dels dies que que­da­ven per al par­tit. I encer­tar-la, o equi­vo­car-se.

Que el club no es va ni immu­tar és igual­ment cert, i a par­tir del conei­xe­ment directe del cas i del temps que fal­tava per al par­tit, s’ha vist que era una reacció lògica. A dia d’avui, si Messi no juga a Son Moix no serà pel que li va pas­sar fa uns dies. Al cap­da­vall, hau­rem assis­tit a una prova més que relats apa­rent­ment con­tra­po­sats no tenen per què aca­bar sent exclo­ents.