L’EDITORIAL
Saras, arriba el tècnic desitjat
Des de la sortida de Xavi Pascual, ara fa tot just quatre anys, Georgios Bartzokas, Sito Alonso i Svetislav Pesic han ocupat la banqueta del bàsquet blaugrana. Només Pesic ha tret de la mediocritat un equip que va estar dos anys amb balanç negatiu i fora dels quarts de final de l’Eurolliga. Però dues copes conquerides contra el Madrid i la magnífica prestació i imatge en l’Eurolliga amputada d’aquesta temporada no ha estat prou contrapès davant la final ACB perduda contra el Baskonia. La final perduda, i una certa sensació que amb l’inesgotable ofici de Pesic ja no n’hi havia prou per fer l’últim cop de clau perquè el Barça reingressi en l’elit absoluta d’Europa, nivell obligat quan Nikola Mirotic lidera una plantilla carregada de potencials líders en qualsevol altre equip. Sense oblidar que, llei de vida, Pesic és a punt de fer-ne 71.
La solució es diu Saras Jasikevicius (44 anys), un dels líders de la primera Eurolliga blaugrana (compte, que a l’equip que justament dirigia Pesic hi havia Dejan Bodiroga i Gregor Fucka) i responsable directe que l’econòmicament modest Zalgiris de Kaunas s’hagi situat en l’elit de l’Eurolliga, amb el cim en la semifinal del 2018.
Des del fiasco amb Sito Alonso, el nom del lituà sempre ha planat sobre el Palau. L’estiu del 2017 Jasikevicius va preferir continuar a Kaunas per acabar la seva obra i un any més, tard, tot i ser conscient que havia tocat sostre amb el Zalgiris i estar disposat a vestir-se de blaugrana, no hi va haver oferta perquè després dels primers contactes, el Barça va concloure que si bé li podria pagar el sou, entre contractes vigents i preus del mercat de jugadors, no podria configurar els jugadors que el lituà demanava. En aquest escenari, la continuïtat de Pesic després del títol de copa va ser percebuda com una sortida natural. Ara, la plantilla que té el Barça i la que vol el seu nou tècnic ja no són tan distants –ja han marxat Tomic, Pangos i Pau Ribas– i la secció de bàsquet té un pressupost per lluitar amb tothom a Europa.
S’han acabat dubtes, disculpes i dilacions. No van amb el caràcter de Jasikevicius, acostumat a les flamarades com a element de gestió i estímul del vestidor, ni tampoc amb l’ambició indissimulada del club: l’Eurolliga. A falta de saber el roster sencer, el Barça té tots els reclams per convèncer el jugador que es proposi fitxar. Té Mirotic, la gran estrella de bàsquet europeu, té recursos econòmics i un entrenador amb proposta evolutiva, amb moltíssim crèdit i amb fam per coronar-se a Europa.