Vist amb men­ta­li­tat raci­o­nal i analítica, la cai­guda de Marc Márquez per anar massa al límit quan havia remun­tat des del 17è lloc al ter­cer és un error estratègic des­co­mu­nal del qual només el pilot i l’equip saben quin grau de res­pon­sa­bi­li­tat tenen cadascú. En un cam­pi­o­nat de només 13 cur­ses –de moment– con­cen­tra­des en tres mesos i les cinc pri­me­res en cinc set­ma­nes, un zero pena­litza però no és insal­va­ble, i menys per Márquez. Però un zero amb lesió inva­li­dant pot ser la diferència entre aspi­rar al títol o pen­sar en el 2021. Error monu­men­tal, perquè després de cai­guda sal­vada al prin­cipi de la cursa, com­ple­tar una remun­tada de 14 posi­ci­ons en MotoGP i en una pista amb només un parell de punts d’avançament és com per refre­dar l’escal­for, abai­xar l’adre­na­lina i cal­cu­lar que una pèrdua de 9 punts és assu­mi­ble.

No se sap quants punts li cos­tarà a Marc Márquez la dura cai­guda d’ahir, però haurà d’estar con­tent si només es perd el GP del cap de set­mana vinent i pot estar a punt el 9 d’agost a Brno. En qual­se­vol cas, i feta la crítica raci­o­nal, si la cai­guda sal­vada a l’inici de GP ha meres­cut tots els sig­nes d’admi­ració i la remun­tada poste­rior ha estat una de les imat­ges espor­ti­ves de l’estiu, caldrà assu­mir que en l’ADN com­pe­ti­tiu de Marc Márquez hi con­ti­nua havent assu­mir un nivell de risc supe­rior al de la resta de pilots. Aquesta és una carac­terística intrínseca del 93 de Cer­vera i també gràcies a ella té vuit títols mun­di­als. Perquè Márquez ha cai­gut quan bus­cava el segon lloc, però arri­bar al ter­cer ja havia exi­git posar en perill el resul­tat. En una remun­tada, com més rivals avan­ces més costa con­ti­nuar avançant-ne perquè cada cop són millors, amb més ritme.