La qüestió no és dis­cu­tir si han fal­tat ras­tre­ja­dors o si Salut ha tin­gut impre­visió en paral·lel al rela­xa­ment de les con­duc­tes de la població. Des del des­con­fi­na­ment hem arri­bat a dues con­clu­si­ons res­pecte al que ens espera: que hau­rem de con­viure durant mesos amb el coro­na­vi­rus –que no sigui un any...– i que els rebrots s’hau­ran d’ata­car selec­ti­va­ment perquè els que tenim la desgràcia de ser ciu­ta­dans d’estats no fru­gals no ens podem per­me­tre atu­rar més l’eco­no­mia.

En aquest con­text, a les admi­nis­tra­ci­ons se’ls ha d’exi­gir que no pren­guin les deci­si­ons pel broc gros, com es va fer a la pri­ma­vera segu­ra­ment sense alter­na­tiva en aquell moment. Ara és dife­rent i s’ha de ser selec­tiu, quirúrgic si cal. L’efecte sor­presa no exis­teix, el sis­tema de salut ha d’estar més pre­pa­rat i la ciu­ta­da­nia no pot al·legar desin­for­mació.... però sí con­fusió.

Perquè algu­nes deci­si­ons no tenen cap clare­dat argu­men­tal. Par­lant d’esport, costa tro­bar sen­tit a tan­car esta­bli­ments, limi­tar afo­ra­ments i atu­rar nego­cis que ja s’havien pre­pa­rat per ope­rar amb res­tric­ci­ons quan, en canvi, no es poden/saben per­se­guir les con­duc­tes de risc que han recu­pe­rat joves i no tan joves. Si la cul­tura és segura, l’esport també n’és. No és més arris­cat anar al gimnàs, a la pis­cina o al pavelló amb les limi­ta­ci­ons i con­trols d’acces­sos i afo­ra­ment, que fer esport a l’aire lliure. El sec­tor de l’esport, com el de la cul­tura, ha donat res­posta als reque­ri­ments amb plans de con­tingència i, men­tre no es demos­tri que són focus de con­tagi, no mereix un tan­ca­ment pre­ven­tiu com el que ha patit. És massa fàcil i té un punt d’arbi­trari decre­tar l’atu­rada d’acti­vi­tats aco­ta­des i amb faci­li­tat de ras­treig dels con­tac­tes en cas que hi hagi un brot, men­tre es con­ti­nua tole­rant la mobi­li­tat indis­cri­mi­nada –400.000 vehi­cles van sor­tir de Bar­ce­lona el cap de set­mana pas­sat tot i les reco­ma­na­ci­ons– l’acu­mu­lació de gent a les plat­ges, al trans­port públic i en tan­tes altres situ­a­ci­ons on, si hi ha un con­tagi, no es podrà seguir el fil per la sim­ple raó que és impos­si­ble saber els noms dels assis­tents. El cri­teri ha de dei­xar de ser que l’acti­vi­tat sigui essen­cial o no, per dei­xar pas al càlcul de risc.