La represa de la Cham­pi­ons deixa fora del Top-8 de Lis­boa el Madrid. Res que no es pogués pre­veure, després del 1-2 a favor del City al Ber­nabéu, per molt que hagin pas­sat cinc mesos i que el Madrid sigui un dels equips més capaços d’extreure un plus de com­pe­ti­ti­vi­tat. Però els blancs ja tenen la lliga, el tro­feu que valo­ren més els entre­na­dors perquè acre­dita l’equip més con­sis­tent en un període llarg. Entre aquest coixí de segu­re­tat –de doble gruix pel fet que el dam­ni­fi­cat hagi estat el Barça– i l’esmo­lat equip de Guar­di­ola, l’eli­mi­nació del Madrid no és cap sor­presa i serà de molt més bon ges­ti­o­nar que un hipotètic error del Barça que posi fi demà a la tem­po­rada dels de Setién sense cap tro­feu per al museu.

Sent hones­tos, el Barça no és el favo­rit per gua­nyar la Cham­pi­ons. Però el for­mat –tres knock out de 90 minuts– obre expec­ta­ti­ves noves i favo­ra­bles als equips no necessària­ment de més talent però que saben com­bi­nar con­sistència al dar­rere i verí a l’àrea rival. Tam­poc seria aquesta la defi­nició que més escau­ria al Barça actual, però la flaire de com­pe­tició impre­vi­si­ble con­ti­nua domi­nant. En tot cas, aquests seran tres actes dels qua­tre d’una obra que es repre­sen­tarà a Por­tu­gal. El pri­mer és avui al Camp Nou amb un sim­ple empat (1-1) com a resul­tat per defen­sar. El Nàpols ha aca­bat la Sèrie A en una trista setena posició –no té plaça en com­pe­tició euro­pea– però també sap que són 90 minuts sense una cor­re­lació de for­ces defi­nida (cinc mesos després...) i que la pressió de saber que no hi haurà demà sense avui és, sobre­tot, per al Barça.