Ronald Koe­man ja ha aga­fat les reg­nes del Barça. Cada vegada que hi ha un canvi a la ban­queta es gene­ren les expec­ta­ti­ves de rigor sobre l’acom­pli­ment dels supo­sats dog­mes del bar­ce­lo­nisme -el joc de posició, la Masia...- i sobre si ha begut poc o molt de les fonts del cruyf­fisme. L’holandès no se n’escapa, per molt que siguin obvi­e­tats que ha estat entre­nat per Johan Cruyff, que ha demos­trat la seva vàlua en un munt d’equips, que era el selec­ci­o­na­dor holandès amb tot el que això com­porta... És igual. El pri­mer dia que Riqui Puig i Ansu Fati no siguin titu­lars, el pri­mer par­tit sense una pos­sessió del 60 per cent o més, el pri­mer que es gua­nyi amb dos gols de joc directe... ja hi haurà debats oberts.

S’ha de par­tir de la base que no és cert que només Guar­di­ola pot ser l’entre­na­dor del Barça, que és el que s’intu­eix que defen­sen els essen­ci­a­lis­tes més inte­grals, però que tam­poc són mul­ti­tud els tècnics amb capa­ci­tat, galons, pres­tigi i aquell punt de caràcter infran­que­ja­ble que cal per diri­gir un ves­ti­dor com el blau­grana. Segu­ra­ment ni Setién ni Val­verde reu­nien totes aques­tes qua­li­tats, sense les quals es poden gua­nyar títols -com demos­tren les lli­gues de Val­verde- però costa molt reg­nar entre els grans d’Europa. Tam­poc es pot igno­rar que el vene­rat Pep, mal­grat tota una vida de militància blau­grana, quan va ser pro­mo­ci­o­nat al pri­mer equip tan sols tenia una minsa experiència en el filial. I va ser oli en un llum.

Koe­man arri­barà a un equip que hau­ria de ser objecte de la revo­lució més gran des que Rijka­ard va dei­xar el club. Un club, el Barça, que com més llast sala­rial deixi anar més marge tindrà per a la recons­trucció. El far, però, con­ti­nuarà sent Messi. Tècnic i estre­lla hau­ran de tro­bar punt d’equi­li­bri tan com­plex que per­met com­pa­gi­nar l’entesa i la comu­ni­cació i, de l’altra banda, l’exigència a la plan­ti­lla que és con­subs­tan­cial a Koe­man. Messi, pro­ba­ble­ment el juga­dor més ini­mi­ta­ble de la història, és l’única mega­es­tre­lla que, des que el fut­bol és un negoci mun­dial, no s’ha mogut del club on s’ha for­mat i jugat i aquesta fide­li­tat li con­ce­deix el dret a opi­nar sobre uns quants aspec­tes: l’entre­na­dor, els com­panys, el moment de la reti­rada...

S’ha d’espe­rar per valo­rar com Koe­man aplica les seves pau­tes al Barça. Pre­jut­jar és inútil. També Setién era el guardià de les essències del cruyf­fisme i el supo­sat pro­mo­tor del talent jove, i ha hagut d’aflui­xar davant un ves­ti­dor empo­de­rat amb el qual, mal­grat tot, no li ha fet prou cos­tat. Koe­man ja ha fet una afir­mació que és una obvi­e­tat majúscula però que cada vegada que arriba un nou tècnic sem­bla ine­vi­ta­ble: que no es pot jugar tra­ient la pilota des del dar­rere sense els juga­dors ade­quats per fer-ho. També diu Koe­man que hi haurà talent per gua­nyar par­tits i títols i que al Barça no exis­tei­xen les tem­po­ra­des de tran­sició. Des de la seva òptica, és un dis­curs cohe­rent i té una uti­li­tat moti­va­dora i engres­ca­dora. En la pràctica, si el Barça no acon­se­gueix can­viar en aquest mer­cat la cor­re­lació de for­ces amb el Bayern, el PSG o el City, caldrà con­fiar en les apti­tuds de Koe­man per convèncer tot­hom que la seva arri­bada és un reset com­plet i espe­rar un crei­xe­ment des­co­mu­nal dels joves que s’aca­ben de fit­xar i dels juga­dors for­mats a la casa.