No serà, l’any de la Covid-19, de gran record per a Marc Márquez. Aque­lla maleïda cai­guda per anar a bus­car un segon lloc després d’haver remun­tat 14 posi­ci­ons i la sor­pre­nent recai­guda quan va cedir la placa que li man­te­nia a lloc l’húmer frac­tu­rat li ha aca­bat cos­tant la tem­po­rada. Perquè si el títol estava per­dut –els 70 punts del líder Quar­ta­raro eren i són irre­cu­pe­ra­bles– ara ho està la tem­po­rada pràcti­ca­ment sen­cera. Final­ment, la política comu­ni­ca­tiva de l’equip i de l’entorn de Márquez ha assu­mit la veri­tat: que amb dos mesos més de baixa podrà rea­parèixer per dis­pu­tar tres o qua­tre cur­ses i que si s’allarga a tres, amb prou fei­nes podrà com­pe­tir en l’última del cam­pi­o­nat.

La baixa de Márquez ha dei­xat un buit que els teòrica­ment més ben dotats no han pogut o sabut omplir. Les Yamaha, amb Quar­ta­raro i Viñales, van arren­car amb potència però s’han anat fonent i avui la des­ca­val­cada, voluntària i esgar­ri­fosa, de Mave­rick Viñales a 230 km/h a final de recta és la imatge més visi­ble que tam­poc sense Márquez en pista Yamaha és capaç de gover­nar. Ni Dovi­zi­oso. Que amb cinc cur­ses dis­pu­ta­des el líder només hagi sumat 70 punts de 125 pos­si­bles és simp­tomàtic. La cara interes­sant és que hi ha hagut qua­tre gua­nya­dors dife­rents i que 11 dels 12 pri­mers del cam­pi­o­nat ja han visi­tat el podi.

Encara fal­ten nou cur­ses però fa tot l’efecte que, a diferència dels ante­ri­ors, aquest 2020 el cam­pi­o­nat allar­garà la incer­tesa fins a l’última cursa. Un motiu més per cali­brar com es mereix la vàlua exacta del domini acla­pa­ra­dor al quals ens té (mal) acos­tu­mats Marc Máquez, un pilot d’una altra dimensió que, un cop recu­pe­rat, tor­narà a ser la referència l’any 2021.