L’EDITORIAL
L’inaguantable silenci de Messi
Messi sempre serà el jugador amb més impacte de la història del Barça. 13 anys i gairebé 40 títols, 6 pilotes d’or, 6 botes d’or... són xifres irrepetibles. El final, la sortida, és una altra cosa. Però Messi encara pot fer alguna cosa per millorar el guió d’un desenllaç que no és més que una part ínfima en una trajectòria tan llarga i prolífica, però és la part que ara ens ocupa i ens amoïna, perquè un mite d’aquest calibre no hauria de marxar deixant com a última imatge la del 2-8.
El desenllaç està per veure com acaba. Si a la FIFA, en un jutjat social o en un acord més o menys satisfactori per al jugador, el Barça i el City, que és la tercera variable de l’equació. I el club de Manchester està getionat per persones que, per professionals que siguin, no volen que el seu barcelonisme quedi tacat.
Tornant a Messi i el Barça, aquest hipotètic acord que Jorge Messi i Bartomeu haurien de començar a embastar avui mateix és la manera de tancar amb dignitat una relació laboral, però ni de bon tros per acomiadar-se del barcelonisme. El Barça, per bé i per mal, no és una societat mercantil amb una propietat definida. Bartomeu i la seva junta són els representants del que deu ser la multipropietat més gran del món i Messi els deu cap explicació a la junta diferent de la que donar als socis, als abonats i als seguidors que són els que l’han enfilat a l’altar del barcelonisme.
Messi ja tarda a comparèixer per explicar-se i per contestar preguntes. No té cap altra sortida. És qui és perquè va néixer superdotat per al futbol i ha sabut treballar i explotar aquesta sobredosi de talent. Però també perquè ha pogut créixer en un entorn extraordinari, que se l’ha cregut, l’ha atès i l’ha mimat perquè no es perdés com es van perdre altres i, en l’etapa adulta, l’ha idolatrat i l’ha consentit com no ho ha fet amb ningú, amb l’aprovació de tot el barcelonisme. Un barcelonisme que no té cap dret de retenir Messi (ni ningú) contra la seva voluntat. Però té tot el dret d’exigir a qui mai s’ha comportat com Maradona, Figo, Schuster o Neymar que expliqui per què se’n va.